L’educació sexeafectiva en l’ambit familiar. Un aprenentatge vital.

Nens fent-se un petó

      La Psicòloga i sexòloga Mónica Leiva ens parla sobre l’educació en la sexualitat dels més petits.

       

      El proper 25 d’abril farà una xerrada a l’ Espai Gut sobre la sexeafectivitat en família. Es treballaran casos pràctics i eines de com afrontar aquest tipus de comunicació de la manera més natural i senzilla. No t’ho perdis!

       

      Als pares ens interessa que els nostres fills i filles creixin com a persones completes i felices, per això és tan important oferir una bona educació en el seu dia a dia.

       

      Abordar la sexeafectivitat amb els fills

      Dins dels aspectes de la persona i hi ha un àmbit que molts cops no sabem com abordar i es tracta dels temes relacionats amb el sexeafectivitat. Vivim en una societat on com individus ens estem exposant de manera contínua a contingut d’índole sexual. I els nens no són una excepció. A molts pares ens preocupa no disposar de les eines adequades per fer una bona educació sexual als nostres fills. I ens fem moltes preguntes al respecte; A quina edat es pot començar a parlar de sexualitat? De quina manera abordar el tema? Si no pregunta mai sobre temes de sexualitat, quan parlar-n’hi?

       

       

      Són moltes preguntes i tampoc partim d’un model normalitzador de la sexualitat, ja que la major part de nosaltres quan érem petits tampoc parlàvem d’aquestes coses a casa. Però encara que intentem evitar el tema de manera explícita, als nostres fills els estem educant en sexualitat des del moment que neixen: Amb el nom que li posem, el tipus de roba o de joguines que li comprem, com vivim a casa la relació amb la intimitat i la nuesa, el tipus de relació i de rols que tenim amb la nostra parella.

       

       

      Sortosament el panorama està començant a canviar i de mica en mica aquesta formació tan important pel desenvolupament de la persona està cada cop més present, tot i que encara s’ha de fer molta feina  perquè aquesta educació sigui del tot normalitzada.

       

      nena amb els seus pares

       

      Perquè és tan important l’educació sexeafectiva?

      L’educació sexeafectiva és molt important, entre altres raons, perquè:

      • Ajuda a desenvolupar una autoestima sana
      • Millora la capacitat de comunicació de la persona
      • Pot prevenir situacions d’abús sexual

       

       

      Una educació en temes de sexualitat de qualitat no només s’hauria de limitar a donar informació en anticoncepció i en transmissió de malalties, sinó englobar actituds i habilitats tant psicològiques com socials i aquesta tasca principalment l’ha de fer la família com a principal agent socialitzador de l’infant.

       

       

      Quan podem començar a parlar de sexualitat amb els nostres fills i filles?

      És ideal no esperar-se a la pubertat ni als 4 o 5 anys, que possiblement ja ens començaran a fer preguntes sobre aquests temes. Cal incloure la sexualitat com un aprenentatge més de l’educació integral dels nens ja des del moment de néixer. Parlar obertament i amb naturalitat dels genitals, de la mateixa manera que parlem d’altres parts del cos. És possible que molts pares necessitin orientació per poder incloure aquests aprenentatges en el dia a dia.

       

      Com gestionar el fet que es toqui els genitals assíduament?

      Quan els nens es toquen els genitals li donen el mateix significat que quan es toquen qualsevol altra part de cos. No se’ls hi ha de prohibir que es toquin però sí que se’ls hi ha d’ensenyar que no ho han de fer en llocs públics. Aquesta és una molt bona oportunitat per parlar de límits (molt importants en aquesta etapa de la vida) i de la privacitat i intimitat, un dret que tenen i que també han de respectar de la resta de persones.

      Si es toquen entre infants, s’ha de tractar amb la mateixa naturalitat, és una altra manera d’explorar el seu cos i no és res dolent. Això sí, sempre que sigui una pràctica consentida per les dues parts. Cal deixar molt  clar que el cos és de cadascú i si un dels dos no vol que el toquin, doncs se li ha de respectar.

       

      Anomenem els genitals pel seu nom

      No és recomanable utilitzar eufemismes ni paraules simpàtiques per nomenar la vagina, el penis, els testicles, etc. Cada part del cos té el seu nom i és aquest el que hem d’utilitzar. Oi que no canviem el nom de la “mà” o del “nas”? Quan diem “titulina” o “patatona” estem transmetent, sense voler, que es tracta d’una part del cos estranya.

       

       

      Parlem i anomenem des del primer dia els genitals, per exemple quan de ben petits els hi canviem el bolquer: Aprofitem per anar descrivint en veu alta el què estem fent, de la mateixa manera que si li rentéssim la cara i les mans.

       

      Mónica Leiva
      Psicòloga i Sexòloga
      Hablando sobre sexo

       

       

      Mira l’entrevista que li vam fer:

       

       

       

      Summary
      Event
      Parlem de Sexe a Casa
      Location
      Espai Gut , Carrer del Pare Llaurador, 29 baixos ,Terrassa,Barcelona-08224
      Starting on
      25/abril/2019
      Ending on
      25/abril/2019
      Description
      Vols poder donar als teus fills una bona educació sexual? No et perdis aquest taller en el qual adquiriràs de manera molt pràctica les eines per a poder parlar de forma natural de sexualitat amb els teus fills.
      Categories: Bloc, Blog, Educació, Fills, Psicologia infantil