Les al·lèrgies, una patologia en augment entre la població infantil

      Cada vegada trobem més persones afectades per al·lèrgies, en el cas dels nens poden haver-se duplicat i triplicat en els últims 20-25 anys. L’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2015 revelava que les “al·lèrgies cròniques” afecten el 14,7% dels adults i el 10,4% dels nens, esdevenint el segon problema de salut de la població infantil.

      A més, fa poc llegíem que aquesta primavera serà especialment dura pels al·lèrgics: Segons l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA), el suau clima d’aquest hivern i les pluges abundants intensificarà la floració i, per tant, la pol·linització de les plantes i els arbres.

      Per tot plegat ens ha semblat oportú dedicar l’article de la setmana a aquest tema.

       

       

      Què és l’al·lèrgia?

      “L’al·lèrgia és una reacció immunitària que pot desencadenar-se per una gran varietat de substàncies externes que s’anomenen al·lèrgens. Aquests al·lèrgens poden induir reaccions si són inhalats (àcars, pòl·lens, epitelis, fongs…), ingerits (aliments, fàrmacs), injectats (fàrmacs, picada d’insectes) o si estan en contacte amb la pell (fàrmacs, aliments, cosmètics…).” (Vilardell, 2017)

       

       

      Per tant, l’al·lèrgia és una reacció desproporcionada del sistema immunitari davant de substàncies inofensives per a la majoria de la població i que pot afectar a la salut del pacient.

       

      Segons l’estudi de Vilardell, les malalties al·lèrgiques més freqüents en nens són:

      • Dermatitis atòpica: 2 de cada 10 nens durant els primers 2 anys de vida.
      • Rinitis al·lèrgica: 8,5% (nens de 6 a 7 anys) i 16% (nens de 13 a 14 anys).
      • Asma: 10% dels nens de 13 a 14 anys.
      • Al·lèrgia a aliments: 4 a 8% dels nens menors de 2 anys.

       

       

      Els símptomes

      Els símptomes són relativament fàcils d’identificar pels pares de l’infant. En funció de la part del cos que entra en contacte amb l’al·lergen, estarà més o menys localitzat:

      • Congestió nasal, picor al coll i nas, producció de moc, tos o sibilàncies per als al·lèrgens que s’inhalen.
      • Ulls pruriginosos, plorosos, vermells i inflats per als al·lèrgens que entren en contacte amb els ulls.
      • Dolor abdominal, còlics, diarrea, nàusees, vòmits o una reacció greu i potencialment mortal en el cas de menjar alguna cosa a la qual s’és al·lèrgic.
      • Erupció cutània, urticària, butllofes o inclús descamació cutània per als al·lèrgens que entren en contacte amb la pell.
      • Comprometre tot el cos i gran varietat de símptomes en el cas de les al·lèrgies a medicaments.

       

      Quan el nostre cos genera anticossos concrets contra una substància externa, la mala notícia és que no es cura. Per contra hi ha dues bones notícies: La primera és que els nens, degut al seu procés maduratiu, poden superar una al·lèrgia (especialment les alimentaries) per haver desenvolupat tolerància a aquesta substància; La segona bona notícia és que, si no se superen, es poden controlar i reduir aquests símptomes.

       

       

      La diagnosi

      A banda dels símptomes molestos propis de l’al·lèrgia també afecta a la qualitat de vida dels nens i, a conseqüència, té costos socials i familiars.

      Les al·lèrgies no sempre són fàcil de diagnosticar, de definir-ne les causes i de tractar, això comporta visites a urgències, hospitalitzacions i fàrmacs. L’al·lèrgia sovint interromp la vida quotidiana de l’infant i les seves famílies, provocant absentisme escolar i laboral, per tant és important diagnosticar i tractar l’al·lèrgia com més aviat millor.

      Des del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya es recomana que, davant de la sospita de patir una al·lèrgia, s’acudeixi al CAP o al teu metge de capçalera que, si ho considera oportú, derivarà el cas a l’especialista en al·lergologia. Aquest es basarà en la història clínica del pacient i farà proves complementàries per identificar la causa de les reaccions al·lèrgiques. Cal saber que les proves de diagnosi es poden fer a qualsevol edat i poden ser d’aquest tipus:

      • Proves cutànies (prick test).
      • Proves d’exposició conjuntival (ulls).
      • Proves diagnòstiques “in vivo“.
      • Proves diagnòstiques “in vitro”.
      • Proves respiratòries.
      • Anàlisis clínics.

       

      alergiesinens2

       

       

      El tractament

      És obvi que un cop coneixem el causant de l’al·lèrgia cal evitar tant com es pugui el contacte amb l’al·lergen. Malauradament no sempre és possible, en funció de l’al·lèrgia i la seva gravetat, hi ha diferents tractaments per prevenir o alleujar els símptomes. Qualsevol d’aquests tractaments els indicarà un metge al·lergòleg, després d’un estudi d’al·lèrgia complert.

       

      Els antihistamínics són fàrmacs que posseeixen una activitat antagonista a la de la histamina, una substància química del nostre cos responsable de les respostes locals del sistema immunitari. Són útils en fenòmens com la urticària, rinitis al·lèrgiques, anafilaxi i asma.

      Els broncodilatadors són fàrmacs administrats per inhalació que ajuden a dilatar els bronquis de forma ràpida (15 minuts aproximadament), davant els símptomes de l’asma. Val a dir que no actuen sobre la causa sinó que funcionen com a tractament de xoc.

      Els Corticoides (o glucoorticoesteroides) són un grup d’hormones humanes que també es sintetitzen de forma artificial en els laboratoris i es venen com a fàrmacs. Són molt eficaços per tractar efectes per un excés de resposta immunitària. Tenen una gran eficàcia com a antiinflamatoris i supressors de reaccions químiques del sistema immunitari, impedeixen que els teixits s’inflamin. Cal utilitzar-los amb prudència perquè tenen molts efectes secundaris. Són efectius per l’asma, rinitis, inflamacions de la pell, etc.

      La Immunoteràpia (vacunes) en malalties al·lèrgiques s’utilitzen des dels inicis del s.XX. S’administren dosis repetides d’una substància al·lergògena correctament estandarditzada, augmentant progressivament la quantitat, i es fa via subcutània, nasal o sublingual. Això modifica de mica en mica els components del sistema immunològic que indueixen la producció de la immunoglobulina E (molècula responsable de les reaccions al·lèrgiques) i condueix a una reducció dels símptomes. El tractament d’immunoteràpia és específic per l’al·lèrgia causada per l’al·lergen pel que es vacuna, tot i així pot actuar sobre altres possibles al·lèrgies del pacient. El tractament acostuma a durar entre 3 i 5 anys.

       

       

      Perquè han augmentat les al·lèrgies?

      Vilardell arriba a la conclusió que les causes d’aquest notori augment és per canvis que han afectat en l’entorn i a l’estil de vida de les famílies.

      Una de les causes és l’augment de la pol·lució. Els pacients al·lèrgics que habiten a les ciutats han duplicat els que habiten al món rural. Alguns estudis arriben a la conclusió que això és a causa de l’increment de partícules dièsel a l’aire.

      L’asma i les malalties cròniques durant la infància venen provocades en bona part per ser fumadors passius.

      L’excés d’higiene i l’ús abusiu d’antibiòtics obstaculitza el desenvolupament del sistema immunitari i també l’incapaciten: El nostre cos ha perdut facultats per crear defenses.

       

       

      Aquest article s’ha elaborat en base a l’estudi “L’augment de les al·lèrgies en nens” de Carles Vilardell.

      A més, aquests enllaços que et poden ser útils:

       

      Patir algun tipus d’al·lergia pot motivar visites recurrents al centre mèdic. L’alta freqüència de vistes al metge o el desig d’acudir a determinats metges que tinguin consulta privada, poden motivar la contractació d’una assegurança mèdica. Aquí trobaràs informació bàsica i molt útil sobre aquest ram de salut.

       

      Vols saber més sobre assegurances mèdiques?

       

      Categories: Bloc, Fills, Salut