Alimentació vegetariana en nens, ¿és segura?

      Sembla que cada vegada hi ha més persones que deixen fora els aliments d’origen animal del seu plat, ja sigui per raons animalistes, per sostenibilitat o per salut. També ha crescut l’oferta de restaurants vegans i vegetarians i els supermercats cada vegada ofereixen més productes “veggie” (salsitxes, hamburgueses, embotits, begudes i postres vegetals…).

       

      La gent ja no es posa les mans al cap quan un adult diu que és vegà o vegetarià, però les coses canvien quan es tracta de nens. “Els nens han de menjar de tot”, “els làctics són imprescindibles en període de creixement”, “els nens vegans o vegetarians tenen més risc de patir desnutrició”. Però és cert tot això? Realment tenim motius per alarmar-nos si un nen segueix una alimentació vegana o vegetariana? Doncs el cert és que no. Els infants vegetarians i vegans poden créixer perfectament sans i sense cap tipus de deficiència, igual que els seus companys omnívors. L’única precaució que han de prendre és suplementar la vitamina B12. La resta de recomanacions que donaríem a un infant vegà o vegetarià per assegurar-nos que segueix una alimentació saludable no difereixen gaire d’aquelles que donaríem a un nen de la mateixa edat omnívor.

       

      Vitamina B12

      La vitamina B12 és una vitamina hidrosoluble que produeixen els bacteris presents al sòl. Té funcions tan importants com el manteniment del correcte funcionament del cervell i del sistema nerviós, la formació de glòbuls vermells, la síntesi d’ADN i el metabolisme de les proteïnes. Aquesta vitamina només la trobem en aliments d’origen animal: carn, peix, ous i làctics. Els animals que pasturen en llibertat obtenen la vitamina B12 a través dels vegetals bruts de terra (perquè recordem que la vitamina B12 es troba a la terra), i passa a les persones omnívores a través d’ells o dels seus subproductes (làctics, ous). Els vegans i vegetarians han de prendre un suplement setmanal de 2000 micrograms de vitamina B12 durant tota la vida, ja que l’altra alternativa que tenen, que seria menjar vegetals bruts de terra, no sembla gaire higiènica. Cal destacar, però, que els animals de ramaderia intensiva (que suposen la immensa majoria dels que es consumeixen avui en dia) obtenen la vitamina B12 a través del pinsos, per tant també són suplementats.

       

      Lactància

      Fins els 6 mesos de vida l’OMS recomana que el nadó s’alimenti exclusivament de llet materna. En aquest cas, com que la mare ja prendrà un suplement de vitamina B12, el nadó l’obtindrà per mitjà de la llet materna.

       

      És molt recomanable, també, que la mare prengui un suplement de vitamina D durant la lactància. La principal font de vitamina D és l’exposició solar i, actualment, amb la poca activitat a l’aire lliure, l’ús de protectors solars, etc., és difícil que una mare pugui sintetitzar-ne la quantitat necessària únicament per mitjà de l’exposició solar i que, en conseqüència, el nadó en rebi una quantitat suficient. Tot i que alguns aliments d’origen animal són rics en vitamina D, els raigs UV són els principals responsables de la seva síntesi, per tant, aquesta recomanació s’aplica també a les mares lactants omnívores.

       

      Un altre suplement recomanable en mares lactants, tan veganes com omnívores, és el DHA, un tipus d’àcid gras omega 3 que es troba al peix blau. Per a mares vegetarianes i veganes existeixen suplements a base de microalgues. El DHA també es pot obtenir en dietes vegetarianes i veganes a partir de fonts vegetals com les nous, les llavors de lli i la chia, que contenen ALA, un altre tipus d’àcid gras essencial que en ser metabolitzat dóna lloc al DHA. Tot i així, atès que la lactància és un període en què els requeriments nutricionals es troben augmentats, pot ser recomanable prendre aquest suplement per tal d’assegurar que el nadó obté DHA adequadament.

       

      Si no hi ha possibilitat de lactància materna hi ha llets de fórmula a base de soja o de proteïna d’arròs que contenen exactament els mateixos nutrients que les llets de fórmula a base de llet de vaca (són les que prenen, per exemple, els nadons amb al·lèrgia a la proteïna de vaca). L’únic inconvenient és que són més cares.

       

       

      Alimentació complementària

      A partir dels 6 mesos comença l’alimentació complementària, tot i que la llet materna o de fórmula ha de seguir sent la principal font de nutrients. A partir d’aquest moment caldrà suplementar el nadó amb vitamina B12 tant si és vegà com vegetarià, ja que tot i que la vitamina B12 també es troba en làctics i ous, per obtenir-ne la quantitat necessària a partir d’aquestes fonts el consum hauria de ser força elevat i podríem desplaçar altres aliments que també aporten nutrients molt necessaris, com ara verdures, hortalisses, fruites, llegums…

       

      Fins els dos anys és recomanable, també, suplementar la vitamina D si l’exposició solar de l’infant és baixa i no pren aliments enriquits amb aquesta vitamina. Igual que en el període de lactància, aquesta precaució també l’haurien de prendre els infants omnívors. Una altra recomanació aplicable tan a nens vegetarians com omnívors és la suplementació amb DHA en període de creixement, tot i que seria més aviat una precaució ja que no hi ha un consens oficial.

       

      Pel què fa a la resta de nutrients en principi no hi hauria diferències importants entre infants vegetarians i omnívors. Perquè l’alimentació dels nostres fills sigui saludable, ja siguin vegetarians o omnívors, ha d’estar composta principalment per verdures, hortalisses i fruites. En el cas dels nens vegans el segon lloc l’ocuparien els llegums, els pseudocereals i els cereals integrals; i en menor mesura les llavors i els greixos de qualitat com l’oli d’oliva verge extra o l’alvocat. Cal que els àpats principals (dinar i sopar) continguin una ració proteica, que en nens vegans i vegetarians serien els llegums. En infants vegetarians els productes làctics i els ous també són una opció per obtenir proteïnes però és millor consumir-los amb més moderació. També es poden introduir a partir dels sis mesos fruits secs, que són font de greixos saludables i proteïnes, però sobretot SEMPRE triturats o en forma de mantegues o cremes per l’alt risc d’ofegament.

       

      Tot i que l’evidència científica diu que la incidència d’anèmia per dèficit de ferro és la mateixa tant en població vegetariana com omnívora, per facilitar l’absorció del ferro present als vegetals és recomanable acompanyar-los d’una font de vitamina C, precaució que poden prendre també els infants vegans i vegetarians (per exemple, afegint un raig de suc de llimona al menjar o donant-los una mandarina o taronja de postres).

       

      Pel què fa al calci hi ha molts aliments vegetals rics en calci: el tofu (que els nens poden prendre’l triturat amb altres verdures en forma de farinetes), ametlles (ben triturades barrejades amb les farinetes o com una mantega damunt de trossos de fruita tova), sèsam (en forma de tahini en un hummus), crucíferes (col, bròquil, col kale, coliflor…), llegums com la soja i les mongetes blanques i cereals integrals (per exemple una llesca de pa integral). No cal preocupar-se molt pel calci perquè els estudis demostren que els vegetarians absorbeixen i retenen més calci dels aliments que els no vegetarians, els quals n’excretarien una major quantitat. Per tant, sembla que l’organisme ja és capaç d’autoregular-se per poder aprofitar el calci necessari. (font: comitè de Nutrició de l’Associació Americana de Nutrició).

       

      En relació al iode, per evitar dèficits (que, una vegada més reitero, poden tenir lloc tant en alimentació vegetariana com omnívora) es pot afegir un pessic de sal iodada al menjar a partir dels 7-8 mesos.

       

       

      I els organismes oficials què diuen?

      A l’Estat espanyol poca cosa, si que la Generalitat de Catalunya i la Junta d’Andalusia s’han posicionat i han afirmat que una dieta vegetariana estricta ben planificada és apta per a totes les etapes de la vida (embaràs, lactància, infància, adolescència, edat adulta i vellesa) però malauradament encara sentim professionals sanitaris poc actualitzats que afirmen “que s’ha de menjar de tot” i que els nens necessiten carn, peix i làctics per assegurar el seu correcte creixement. Ja hem vist que aquestes afirmacions estan obsoletes. Afortunadament, altres països com Estats Units, Canadà o el Regne Unit sembla que estan més actualitzats.

       

      L’any 2003 l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica d’Estats Units (antigament Associació Americana de Dietètica) va publicar un document de posicionament respecte a la dieta vegetariana, juntament amb l’Associació de Dietistes de Canadà, en què afirmava que “Les dietes vegetarianes adequadament planificades, incloses les dietes totalment vegetarianes o veganes, són saludables, nutricionalment adequades, i poden proporcionar beneficis per a la salut en la prevenció i el tractament de certes malalties”. El document també afirmava que les dietes vegetarianes o veganes “són apropiades per a totes les etapes del cicle vital, inclòs l’embaràs, la lactància, la infància i l’adolescència, així com per als atletes”. L’any 2009 l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica d’Estats Units el va ratificar i, recentment, el desembre del 2016, va actualitzar el seu posicionament afegint que “les dietes basades en aliments d’origen vegetal són més sostenibles per al medi ambient que les dietes riques en aliments d’origen animal perquè utilitzen menys recursos naturals i s’associen a un impacte ambiental molt menor”. A tot això, aquest passat mes d’agost l’Associació Britànica de Dietètica també s’ha posicionat i ha declarat que una dieta vegana ben planificada pot ser perfectament compatible amb una vida saludable en persones de totes les edats.

       

      Núria Bosch
      Llicenciada en Farmàcia
      Especialització en nutrició clínica i esportiva per l’ICNS
      Autora del bloc Ifeelvegan

       

       

       

      BIBLIOGRAFIA:

      1. Martínez Argüelles, Lucia (2016). Vegetarianos con ciencia. Córdoba: Arcopress.
      2. Martínez Argüelles, Lucia (2012). “Niños vegetarianos I. Visión general”. Dime Qué Comes. Disponible a: http://www.dimequecomes.com/2012/06/ninos-vegetarianos-i-vision-general.html.
      3. Martínez Argüelles, Lucia (2012). “Niños vegetarianos II. Embarazo y lactancia”. Dime Qué Comes. Disponible a: Martínez Argüelles, Lucia (2012).
      4. “Niños vegetarianos III. Bebés y alimentació complementaria”. Dime Qué Comes. Disponible a: http://www.dimequecomes.com/2012/07/ninos-vegetarianos-ii-embarazo-y.html
      5. Martínez Argüelles, Lucia (2012). “Niños vegetarianos III. Bebés y alimentació complementaria”. Dime Qué Comes. Disponible a: http://www.dimequecomes.com/2012/07/ninos-vegetarianos-iii-bebes-y.html
      6. Martinez Biarge, Miriam. Mi pediatra vegetariano. Disponible a: https://mipediatravegetariano.com/
      7. Position of the American Dietetic Association and Dietitians of Canada: Vegetarian diets. J Am Diet Assoc. 2003;103(6):748-65.
      8. Craig WJ, Mangels AR. Position of the Amercian Dietetic Association: Vegetarian diets. J Am Diet Assoc. 2009;109(7):1266-82. Disponible a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19562864
      9. Vegetarian Diets. J Acad Nutr Diet. 2016;116:1970-80. Disponible a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27886704
      10. British Dietetic Association: Vegan diets. 2017: Disponible a: https://www.bda.uk.com/news/view?id=179&x

      Font Foto 1
      Foto Foto2
      Font Foto 3

      Categories: Alimentació, Bebès, Bloc, Embaràs, Fills, Salut