fbpx

El calçat i els nens a debat

      L’Equip de la Cínica del Corredor tracta un tema que els pares sempre ens preguntem en un moment donat i quan demanem opinió rebem respostes controvertides. L’objectiu d’aquest article és posar llum a totes les parts del debat i, finalment, la Clínica del Corredor ens dóna la seva opinió.

       

      Protegir allò que és sa sense debilitar-ho

      El peu és sovint el centre de les preocupacions dels professionals de la salut, ja sigui alabant les tecnologies correctores i la seva incidència sobre els problemes a l’hora de caminar, dubtant d’elles, o, fins i tot, qüestionant l’ús del calçat. Professionals de la salut, pares, petits corredors i grans empreses han compartit les seves experiències i han contribuït, de manera desigual, a ampliar el nostre coneixement.

       

      Si som sincers, el què exposem en el present article no acabarà amb les desavinences que es manifesten als nombrosos debats actuals, però ens permetran posar al dia les seves contradiccions i distorsions. En un moment en què les grans marques es beneficien de múltiples plataformes per expressar-se i que arriben al públic amb més força que els mateixos experts, és important tenir en compte les evidències científiques i informar el consumidor de forma fomentada i rigorosa sobre el calçat i els nens.

       

       

      El problema…

      Existeixen moltes possibilitats que el primer calçat dels nostres bebès formi part de la categoria de “calçat corrector” i sense el consentiment informat dels pares. Això és encara més cert (la funció “correctora” té més afectació) si el vostre fill es troba en les seves primeres activitats de locomoció. Sorprenent, no? No tant si tenim en compte que la majoria del calçat infantil que hi ha al mercat actualment està fabricat amb material rígid, equipat amb suport per l’arc plantar i un taló elevat.

       

      Característiques suposadament per “corregir”, o almenys prevenir els músculs i l’estructura òssia de futures malformacions o problemes en la deambulació (acte de caminar). Dit d’una altra forma, el vostre fill està sa, el creixement de les seves extremitats inferiors no ha acabat i es prenen mesures per protegir-lo de mals que no existeixen o de particularitats que no són problemàtiques. El pitjor de tot és que aquestes tecnologies limiten l’estimulació del peu, el seu lliure desenvolupament i el reforç d’aquests músculs.

       

       

      Interferències pel desenvolupament

      Abans de qüestionar algunes de les creences que trobem ben arrelades en la nostra societat, però que no concorden amb les evidències científiques, posem l’accent en un punt essencial: el creixement del nen no acaba fins a finalitzar l’adolescència. El seu cos continua canviant: els ossos s’allarguen i canvien de forma i els músculs s’enforteixen. Intentar prevenir l’aparició de defectes o corregir la presència d’una diferència pel que fa a la norma, a un model, significa entorpir el curs normal del seu creixement.

       

      Actualment està ben demostrat (2016-Shultz, 2014-Hollander, 2011-Wegener) que l’ús del calçat en els nens provoca efectes sobre la biomecànica similars als que provoca en els adults. Les principals conseqüències que observem són una disminució de la cadència (el nombre de passes per minut), afavoreix l’atac de taló (contacte amb la part posterior del peu en la fase de recolzament en córrer) augmenta la velocitat de la força d’impacte (VLR) i augmenta el consum d’oxigen. Si observem la ciència disponible actualment, cap d’aquests efectes són desitjats o beneficiosos pel desenvolupament del nen. El calçat per a nens que solem trobar al mercat és estret, rígid, amb taló elevat i amb un arc realçat. Aquests paràmetres interfereixen amb el lliure creixement del peu i, fins i tot, amb el desenvolupament motor general.

       

      peus

       

      Què pensen els experts?

      Les opinions dels experts sobre el tema que ens ocupa semblen coincidir totes (o gairebé totes) que el nen hauria d’estar descalç el màxim de temps possible o portar un calçat el més minimalista possible. Així ho manifesten l’Associació Americana de Pediatria des de fa molt temps, l’Associació de Pediatria Canadenca en la majoria de les seves recomanacions i l’Associació Mèdica Podològica Canadenca.

       

      D’altra banda, alguns grups semblen desconnectats de la ciència i basen les seves recomanacions sobre qui sap què. Ja és hora que la Unió Francesa per a la Salut del Peu renovi les seves recomanacions per als nens igual que la American Podiatric Medical Association, ja que les tergiversacions per influències comercials són flagrants i exposades sense problemes ni vergonya!

       

      Més a prop nostre trobem les mateixes referencies: El Colegi Oficial de Podòlegs expresa que: “la sabata infantil ha de ser flexible i ha de tenir una correcta adherència al sòl, a més ha d’oferir flexibilitat a la zona del avantpeu i rigidesa en el contrafort.” I també podem trobar que : “per estar per casa el nen ha d’utiloitzar un pijama manta quan encara està en fase de gateig. Adverteixen que una vegada comencen a caminar poden utilitzar unes chancletas per estar per casa però no han de caminar descalços.”

       

      Però també trobem comunicats com el següent: “Els podòlegs han apuntat que el calçat “és un invent humà”, per la qual cosa segons diuen “no ha d’alterar l’evolució fisiològica del peu, ni suplir les funcions dels elements naturals com l’amortiment, la flexibilitat o la mobilitat”. I també: “malgrat haver triat el calçat correcte que no s’utilitzi tot el dia, de manera que “a casa els peus estiguin lliures”. No obstant això, demanen que s’eviti que els nens caminin descalços. I a més, expliquen que “no cal sobreprotegir el peu” perquè no s’acostumi a “un excessiu confort”. En resum, llums i ombres…

       

      Per què se m’ha dit sempre el contrari?

      Si alguna vegada us trobeu amb escèptics que encara recomanen calçat per a nens amb les absurdes característiques àmpliament integrades en el calçat actual, pregunteu-los les referències que justifiquen les seves recomanacions. En realitat són ells els que haurien de demostrar que la seva intervenció (posar un calçat enorme en el peu d’un nen en ple desenvolupament) no és nociva o desitjable! Veureu de nou que no hi ha cap evidència ni lògica que justifiqui aquesta pràctica, a part de promoure un comerç lucratiu!

       

       

      Les nostres conclusions

      Des de fa molt temps, el calçat dels nens ha estat percebut pel consumidor, i promogut pels professionals de la salut, com una eina per afavorir el bon alineament de les extremitats durant el creixement. Els materials utilitzats són rígids i el peu queda subjectat fermament a una estructura. A més, fins i tot quan aquest calçat no s’utilitza molt sovint, tot i que ens costa una petita fortuna, ens interroguem poc sobre el valor d’aquesta inversió. Actualment, la ciència i els experts sostenen un altre discurs. Quatre característiques haurien d’orientar la vostra decisió al moment de comprar un calçat per a nens: còmode, flexible, lleuger i baix (proper a les sensacions del terra). En el proper article us donarem recomanacions per a una bona elecció del calçat dels vostres fills.

       

      L’Equip de La Clínica del Corredor

       

       

       

      Referencies 

      2016-Shultz (Metabolic Differences Between Shod and Barefoot Walking in Children)

      2014-Hollander (Effects of footwear on treadmill running biomechanics in preadolescent children)

      2011-Wegener (Effect of children’s shoes on gait: a systematic review and meta-analysis)

      2015- Yeo (Normal lower limb variants in children)

       

      *Aquest article és una versió traduïda de l’article original publicat a la Clínica del corredor

       

      Categories: Bebès, Bloc, Fills, Salut