Com acabar amb el bullying que pateix el teu fill

Assetjament escolar Bullying

      Hem entrevistat a Ester López, que és criminòloga i ajuda a pares i mares a posar fi a l’assetjament escolar que pateixen els seus fills a través del seu Programa Stop Bullying.

      Què és l’assetjament escolar?

      És assetjament escolar quan hi ha algun tipus de violència per comissió o omissió. Ja sigui violència verbal, física, psicològica o que facin el buit a la persona. Això ha de ser de forma reiterada. Si és un dia puntual, és un cas de violència aïllada, això no és bullying. Bullying és quan una persona està patint això dia rere dia.

      Per detectar que el teu fill està patint algun tipus d’assetjament hi ha moltíssims senyals però n’hi ha alguns de molt concrets que tenen a veure amb un canvi d’hàbits: De cop i volta menja més o menys que normalment, dorm pitjor, té malsons i inclús fòbies a les nits, no vol anar a l’escola o deixa de tenir interès per les activitats que abans li agradaven, com per exemple jugar a futbol o fer algun tipus d’esport amb els seus amics. Pot ser que tingui canvis en el seu cercle més proper, deixa d’anar amb els amics de sempre o no té amb qui relacionar-se.

      Quan fa uns quants mesos que pateixen assetjament acaben somatitzant: Mals de cap, mals de panxa, etc.

      Per on han de començar uns pares que sospiten o saben que el seu fill pateix bullying?

      Generalment els pares triguen un any aproximadament a assabentar-se que el seu fill està patint assetjament i no saben per on tirar.

      El primer que cal fer és parlar amb l’escola però deixant constància de tot el que s’ha dit, parlat i informat per escrit, perquè les paraules se les emporta el vent.

      S’ha de fer una rigorosa recollida d’informació, el més extensa possible, sobre el què està passant, qui ho està fent i de quina forma.

      L’escola té l’obligació legal de prendre mesures davant d’un cas d’assetjament. Si aquesta no assumeix la seva responsabilitat, aleshores s’haurà d’iniciar un procediment per la via administrativa.

      És recomanable parlar amb els pares de l’assetjador?

      Jo no ho recomano perquè la gran majoria trauran les urpes. Molts diran que el seu fill no és capaç de fer una cosa així o realment es mostraran indiferents. És trist però és la realitat.

      El més probable és que l’acusació es giri en contra del teu fill i de la teva família. És veritat que un cas de bullying sempre té origen a casa l’assetjador però és molt millor abordar la problemàtica per una altra via. .

      Com cal gestionar la problemàtica amb l’escola?

      Dependrà molt del professorat o la direcció del centre, si estan compromesos amb la causa i realment els hi interessa afrontar-ho.

      L’escola és responsable del que passa al centre en horari escolar però molt sovint em trobo que tapen el problema i no hi posen de la seva part.

      És importantíssim aportar proves perquè normalment es dóna la volta als esdeveniments: El nen que és la víctima se’l titlla de mentider i es diu que la família ho està maximitzant.

      Jo treballo amb un mètode molt curós que es basa en una avaluació i documentació exhaustiva de tot el que està passant i les conseqüències que això comporta. Si és necessari, cal situar el cas en un marc legal que obligui al centre a prendre acció.

      Cal tenir en compte que el 99% dels nens diuen que estan patint bullying, verdaderament l’estan patint.

      Quina és la gestió ideal per part de tots els agents adults afectats en un assetjament escolar?

      Els pares de la víctima ho han d’afrontar amb molta serenitat. Moltes vegades es descontrola la situació perquè no saben com abordar-ho. Han d’acompanyar el seu fill o la seva filla a trobar una solució. S’han de posar en contacte amb el centre i comunicar-los el problema que està vivint el seu fill.

      El centre ha d’activar Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament i el ciberassetjament entre iguals i posar en pràctica les pautes de convivència en l’entorn escolar. En el moment que s’activa un protocol bullying, el centre ho ha de posar en coneixement a totes les parts implicades i intervenir de forma proactiva.

      Respecte als pares de l’assetjador, han d’esbrinar el perquè del comportament del seu fill i iniciar un tractament que posi fi a la seva actuació violenta. Jo també he tingut famílies d’assetjadors a la meva consulta.

      Si tothom assumís la seva responsabilitat i actués com acabo de descriure tot seria molt més fàcil acabar amb el problema.

      De quina manera afecta el rol dels testimonis en una situació d’assetjament?

      Si no hi hagués testimonis, no hi hauria bullying.

      Quan s’està assetjant a un nen sempre hi ha observadors que d’una manera o altra en són còmplices, tant si animen o ho permeten perquè no ho denuncien.

      Si un assetjador no té audiència, acaba desistint.

      Com podem prevenir l’assetjament?

      Cal educar! Els assetjats no ho denuncien per vergonya, perquè creuen que ells en tenen la culpa. S’ha de fer formació als professors i als nens i ensenyar que no és normal que passin aquestes coses i que no s’ha de permetre.

      També hi ha eines molt útils per frenar els casos d’assetjament com posar bústies o instal·lar zones segures per poder informar del que està passant. Amb aquesta mesura es poden recollir els testimonis d’observadors, per exemple, que no tenen prou valor per explicar-ho públicament però verdaderament ho volen denunciar perquè els hi sap greu.

      També es pot crear la figura de “l’Àngel de la guarda” que assumeixen un o dos alumnes de dos cursos per damunt del curs on hi ha un conflicte i faran les funcions de vigilant i/o confident. És més fàcil que tant l’assetjat com els testimonis expliquin el que passa a un igual (un nen o nena) que a un mestre o al director. Tenir aquest referent fa que se sentin més segurs.

      En què consisteix el teu Programa d’Stop Bulling

      El programa s’inicia amb entrevistes i proves a l’infant afectat i a la família. Es recull tota la informació possible i s’elabora un informe criminològic amb base legal, on es demostra tot el que està passant, les conseqüències que comporta i se suggereixen accions per evitar-ho i posar-hi solució.

      El contacte amb l’infant es fa totalment en línia perquè els nens i nenes se senten més còmodes, tenen el seu espai de seguretat.

      Tot això es presenta al centre i aquest idealment hauria d’aplicar les mesures necessàries per acabar amb aquell cas d’assetjament escolar.

      Tal com deia, molt sovint no hi ha la predisposició del centre i aleshores iniciem el procediment legal.

      Una part del programa també incideix en treballar l’autoestima del nen o nena i en oferir-li eines per canviar la situació i empoderar-lo.

      Si vols conèixer millor la feina de l’Ester, et convidem a veure aquesta conferència online gratuïta, és molt interessant.

      Mira el vídeo de l’entrevista que li vam fer L’Ester

      Categories: Bloc, Blog, Entrevista, Fills, Psicologia infantil