Tot el que has de saber sobre la diàstasi després de donar a llum

Dona amb diastasis abdominal després del part

       

      Un bon titular tenint en compte que la diàstasi abdominal és una de les preocupacions, entre d’altres, de les dones que acaben de donar a llum. I unes la presenten i altres no.

       

      Les persones que mèdicament els comenten que tenen diàstasi, ja saben que és la separació dels rectes. Els rectes abdominals són les bandes longitudinals musculars que van des de l’estern i algunes costelles fins al pubis. I entremig de la massa muscular, s’hi troba la línia alba, un aglomerat de teixit conjuntiu, el teixit de sosteniment del cos.

       

       

      Per què apareix la diàstasi?

      No hi ha un únic factor, és multifactorial. La postura que adoptem, els hàbits de com ens movem, traumes (no cal que siguin fractures. Cops, accidents i caigudes compten com a traumes, per exemple), tensions musculars o desequilibris que tenim, inflamacions dels òrgans, operacions, embarassos dins una postura desequilibrada, l’alimentació, les emocions i ferides emocionals, la dinàmica del naixement, la cura del post naixement, la pràctica d’exercici físic que pugui afectar de diferents maneres al cos, malalties passades, etc.. Una llarga llista! El nostre organisme té moltes estratègies per compensar tot això, malauradament, arriba un punt que no pot més. I peta. I una manera de demostrar-ho, és amb la diàstasi.

       

      Són mecanismes de defensa que té, no ho confonguem amb manera de sanar-se. Els desequilibris es van sumant. I si no hi posem remeis, resten latents. Fins que un dia apareix el símptoma.

       

       

      Rectes Abdominals

       

      L’embaràs és la causa principal de la teva diàstasi?

      Agafem el cas que ens ocupa, la diàstasi. Acostuma a treure el cap després del naixement (habitualment, i en el cas de les dones). Potser ens podem pensar que l’embaràs n’ha estat el major responsable. Jo començo a posar-ho en dubte. Ens embarassem, sí. Hi ha un canvi postural i hormonal important, sí.

       

      Ara bé, com estava aquest cos abans de concebre? Estava equilibrat, amb llibertat articular, amb els eixos alineats, amb la musculatura tonificada, amb mobilitat dels òrgans, amb circulació elèctrica i sanguínia fluida, amb la bioquímica hormonal ben gestionada, amb les fàscies elàstiques i hidratades, amb aportació de nutrients essencials per a la construcció cel·lular, amb un estat de gestió emocional i ferides cicatritzades…? Ningú es fixa en l’estat inicial de la dona abans de la concepció. I, des del meu punt de vista, tots aquests punts que he esmentat, ja juguen un rol de premonició del postnaixement.

       

      Si ho pensem amb deteniment, el fet d’estar embarassades, no ajudarà a millorar aquesta situació. Al contrari. Afavorirà que apareguin les famoses “ciàtiques” (deixeu que ho posi entre comentes, ja que un dolor al gluti, engonal, cama, etc. no té per què tractar-se de ciàtica. Cal valorar bé), lumbàlgies, pubàlgies, en definitiva, tota la família de les –àlgies, que el que únicament descriu és “que hi ha dolor en una zona determinada”. No concreta el motiu ni res per l’estil. Torno a repetir, és necessària una valoració funcional. I remarco, aquí, que la prevenció és la millor medicina. I la prevenció, s’inicia ja abans de l’embaràs. Inclús, molt abans.

       

       

      Penso que la diàstasis és una conseqüència. Què significa? Que hi ha una causa. Quina? Vés a saber on s’ha iniciat tot. Com a curiositat, un petit trauma, com un esquinç de turmell, mal curat o no tractat, pot donar a curt, mig o llarg termini una inestabilitat cervical, i com a conseqüència, contractures a aquest nivell. Infravalorem massa el cos. És un organisme viu molt intel·ligent i complexa! Així doncs, un esquinç de turmell, per dir alguna cosa, pot començar a alterar tota la meva estàtica i dinàmica postural. I aquesta alteració donarà senyals durant l’embaràs, possiblement.

       

      Entenent el funcionament sistèmic del nostre cos.

      Hi ha una cadena miofascial (la fàscia és la membrana que envolta músculs, però també lligaments, tendons, nervis, vasos, òrgans; tot en definitiva) que se situa a la cara anterior del cos, però que és molt profunda. Tan profunda, que és la que està en contacte amb els òrgans i l’esquelet. I aquesta cadena (cadena: línia que va des dels peus fins al crani, i ho comunica tot! Si un extrem es tensa, l’altre també) és la que s’ocupa, principalment, de l’estabilitat corporal. Quan aquesta cadena comença a fallar, ningú s’adona. És silent. Quan segueix fallant, comencen a fallar les cadenes miofascials més superficials (són les que compensaran els desequilibris de l’altra). I quan encara falla més i més, després, emergiran els símptomes i senyals de la mateixa cadena.

       

       

      Linia anterior profunda

      Una diàstasi? Anem a posar la mirada en la cadena anterior profunda. Sabeu quines estructures componen aquesta cadena? Us en diré algunes, que crec que són les que us sonaran més: adductors, sòl pelvià, obturador intern, organs abdominals i pelvians, piramidal, iliopsoas, diafragma toràcic, pericardi i pleures i músculs de la mandíbula. Per cert, encara que parli de la cadena anterior profunda, hi ha un conjunt de músculs que es troben a posterior i que també en formen part, per treure-us de dubtes.

       

       

      Un cop som conscients de l’entramat del cos, us sembla esbojarrat afirmar que la diàstasi sorgeix de la descompensació de la postura, i de la cadena anterior profunda? A mi no. I està clar, que l’embaràs ajuda a fer visible tota aquesta compensació. És molt important treballar sobre l’equilibri postural, la mobilitat articular, la musculatura, el sistema nerviós i vascular (que també incloc com a cadenes profundes). Uns eixos alineats, com els que marca la física, són claus pel bon funcionament general del nostre vehicle. Tant pel dia a dia, com per l’embaràs, el naixement i el post naixement.

       

       

      Embaràs, naixement i post naixement

      I ara, a tot això, li sumem l’estat del teixit conjuntiu, o de sosteniment. En aquesta zona abdominal, el teixit de sosteniment té un component rígid. Durant l’embaràs canvia de composició, gràcies a les hormones, i afavoreix el seu estirament sense ser una qüestió patològica. És fisiològic que els rectes abdominals s’allarguin mentre gestem una criatura, i funcionen correctament.

       

      El conflicte apareix després del naixement de la criatura. Un úter gros i buit, per tant, desaparició del punt fix (bebè) que donava estabilitat. Pelvis hipermòbil. Òrgans canviats de “lloc”. Lligaments estirats. Rectes allargats. Nervis sobre estirats. En un moment hi ha un canvi brusc al cos (feia unes hores tenies un bebè a la panxa, i ara ja no). I afegeixo, perquè s’ho mereix, que durant el treball de part, tot el cos t’acompanya com un campió i participa activament en el teu procés (bé, amb la peridural queda adormit, però així i tot, és ell qui fa la labor).

       

      Així doncs, al minut u d’haver nascut la criatura, el teu cos segueix essent un cos de 37, 38, 39 setmanes o les que siguin. Amb una situació hormonal determinada i amb un teixit conjuntiu excessivament elàstic per sostenir els òrgans. I seguirà d’aquesta manera, tot i que evolucionarà i canviarà, fins a 6 setmanes, o el que és el mateix, durant la quarantena. Sento que aquestes setmanes són claus per la salut física femenina. Un teixit conjuntiu elàstic, pot ser una porta cap a la diàstasi.

       

      Dona fent abdminals hipopressius

       

      La diàstasi abdominal s’ha de tractar.

      Què vull dir amb què he exposat fins ara. Una diàstasi és un tema a tractar de manera profunda. I mai millor dit. Està clar que per si sola no desapareixerà, i a vegades, requereix una intervenció quirúrgica (ep! Sense oblidar les sessions pre i postoperatòries!!). Què proposo? Treball manual per equilibrar el què ja he anomenat, treball de consciència postural i hipopressius. I a partir d’aquí, el ventall de recursos queda obert.

       

       

      Mireia Valls
      Fisioterapeuta especialitzada en la salut de la dona a Sommares.

       

       

       

      Font foto capçalera
      Font foto 2
      Font foto 3
      Font foto 4

      Categories: Bloc, Blog, Embaràs, Salut