Escola Bosc, contacte amb la natura i educació viva

      En els darrers anys estan proliferant cada vegada més alternatives educatives a les escoles tradicionals. Les famílies demanen noves formes d’educar als seus fills i, cada vegada més, hi ha professionals del món educatiu disposats i preparats per donar resposta a aquesta demanda.

       

      Laura Cecília està al capdavant d’un d’aquests projectes: Arrels, Escola Bosc. Engegarà motors el curs escolar vinent i serà el segon projecte educatiu a Catalunya (L’Escola del Bosc de Rubió està en funcionament des de 2015) que adopta el bosc com a espai d’aprenentatge continuat. La Laura és mestra i el naixement de la seva filla li va acabar de donar l’empenta que necessitava per tirar endavant un projecte més d’acord amb els seus ideals. Al 2016 va crear el grup de criança Som Tribu que es troben dos dies a la setmana, un d’aquests al bosc. Poc després La Laura ja va començar a temptejar la possibilitat de crear una escola bosc i es va posar en contacte amb l’empresa que gestiona la Casa Nova de l’Obac i amb la Diputació de Barcelona per tal d’arribar a un acord i establir allà el “refugi” de l’escola.

       

      “Tal com està pensat el sistema educatiu actual mata la curiositat, la motivació i la creativitat dels nens: no inclou a les famílies, els espais no estan pensats perquè els nens es moguin, amb franges horàries rígides, només hi ha mitja hora de pati, quan hauria d’estar sempre obert i accessible. Sovint sentim a dir que els nens no estan motivats. Els nens per naturalesa neixen amb una curiositat i una motivació innata per aprendre, si ho han perdut, alguna cosa haurem fet malament els adults” (Laura Cecília)

       

       

      Perquè portar l’escola al bosc

      L’entorn natural es considera un espai únic i difícilment reproduïble en un espai tancat. Ofereix una gran diversitat de materials que estimulen els sentits de l’infant, centrant-se en el coneixement del seu entorn més immediat, el desenvolupament psicomotriu, la resolució de problemes, l’adquisició d’autonomia i independència. Tot plegat en un ambient de joc, gaudi, espontaneïtat, cooperació i amor per l’entorn i els que l’habiten (persones i animals).

       

      “Avui dia els nens tenen una gran desconnexió amb el món natural però els hi diem que l’han de cuidar. Si tenen contacte amb la natura i la gaudeixen, la podran estimar i el dia de demà no caldrà fer educació ambiental.” (Laura Cecília)

       

      La infància primerenca és especialment sensible a la natura, ja que els nens s’identifiquen amb ella d’una manera holística, integrada, se senten part d’ella. A les escoles bosc es vol satisfer la necessitat bàsica dels infants de tenir contacte amb la natura i l’aire lliure: res els produeix tant plaer com estar fora i poder-se capbussar amb tots els sentits en el que la natura els ofereix.

       

      Es tracta d’una etapa en la qual preval el desenvolupament sensoriomotriu i la natura ofereix espais de qualitat per al moviment i la percepció sensorial, difícils de reproduir en un altre tipus d’emplaçaments.

       

      Nen jugant amb un pal

       

      D’altra banda, el joc en la natura, amb el seu terreny irregular, i el maneig dels materials que allà es troben (pals, pedres, fulles, fang, aigua …) estimula la seva curiositat, la seva imaginació, la seva creativitat, el seu llenguatge i, sobretot, la seva motricitat, tant gruixuda com fina.

       

      Els desafiaments físics i sensorials que troben en aquest mitjà fomenten la seva autonomia, independència, capacitat de cooperació, negociació, raonament i de decisió, ja que són els mateixos nens els que mesuren la seva pròpia capacitat d’enfrontar-se a ells i valoren els resultats dels seus intents.

       

      Els espais naturals promouen per si mateixos aprenentatges a tots els nivells i alhora els permet seguir connectats amb ells mateixos.

       

      “El fet d’estar a la naturalesa amb relativa llibertat els obliga a trobar els seus límits, crear una sèrie de recursos davant de situacions noves. Pel què fa al currículum, que acostuma a ser el neguit dels pares, ja s’han fet proves de nivell comparant nens provinents d’escoles bosc i escoles ordinàries i no hi ha cap diferència negativa, al contrari, són nens i nenes molt més resolutius i adaptatius, i amb una gran capacitat de cooperació.” (Laura Cecília)

       

       

      Reconeixement al sistema educatiu

      Arrels se sustenta sobre el contacte amb la natura, tal com explicàvem a l’apartat anterior, i també en l’acompanyament respectuós dels infants.

       

      L’educació lliure respecta el ritme d’aprenentatge de cada infant, donant-li la llibertat suficient perquè es produeixi de forma natural. Cada nen és protagonista del seu aprenentatge: el seu instint innat de voler explorar, descobrir, experimentar, tocar, tastar, sentir, jugar, etc. és el motor del seu aprenentatge vehiculat a través del joc espontani. Els projectes d’educació lliure pretenen ser una alternativa al model educatiu actual, que consideren que no respon a les necessitats reals de l’infant, cadascun d’ells amb les seves particularitats que els fan diferents.

       

      L’escola bosc forma part d’aquesta onada de propostes educatives alternatives i, més concretament, d’educació a l’aire lliure. Tot i que actualment no estan reconegudes en el nostre país, és un model pedagògic d’educació reconegut i homologat en alguns països del nord d’Europa.

       

      Segons In Natura, als anys 50 va sorgir a Dinamarca el primer moviment europeu que apostava per les escoles bosc, encapçalat per Ella Flatau i sota el nom de Udeskoler. Des d’aleshores es va anar estenent a diferents països del nord d’Europa. A Alemanya, les escoles bosc van aconseguir l’oficialitat el 1993 i a dia d’avui ja en són més de 1000. Noruega té més de 200 escoles d’infantil en la naturalesa i aproximadament 20 escoles de primària.

       

      Suissa, Austria, Luxemburg, Anglaterra i Escòcia són altres països on trobem iniciatives d’escoles a la natura. Ha tingut especial rellevància als dos últims, on paral·lelament s’estan desenvolupant estudis sobre els beneficis que comporta en els infants el contacte continuat amb la natura.

       

       

      Rosa Sensat ja en parlava

      A principis del segle XX trobem documentades algunes escoles a l’aire lliure amb fins terapèutics: estaven pensades per a nens amb malalties com la tuberculosi i que no els permetien atendre a les escoles ordinàries o infants amb tendència a emmalaltir.

       

      El 2012 Rosa Sensat va guanyar una beca per viatjar a diferents països d’Europa i fer una investigació sobre les escoles a l’aire lliure. És quan comença a valorar molt positivament aquest tipus d’escola, no només des del vessant terapèutic sinó també educatiu. Dos anys més tard crea l’Escola Bosc de Montjuïc que es basava en l’higienisme (vida saludable per prevenir malalties) i la pedagogia activa.

       

      La Naturalesa és l’ambient més adequat a la normal evolució del nen, assegurant el dret que té a l’aire pur, a la llum del sol, l’aigua, a l’exercici físic i a la llibertat i alegria. És per tant necessari aproximar el nen al medi natural que li és propi tot el possible, als espais lliures, jardins i terrenys de cultiu” (Rosa Sensat, 1920)

       

      Escola_del_Bosc_de_Montjuic

       

      El projecte “Arrels, escola Bosc”

      És un projecte d’educació a l’aire lliure adreçat a infants de 2 a 6 anys (etapa educativa en la qual no és obligatòria l’escolarització dins del sistema educatiu ordinari).

       

      És un espai educatiu en el qual es contemplen les veritables necessitats de l’infant, respectar els seus propis processos i ritmes d’aprenentatge, on el respecte cap a l’infant, el joc a l’aire lliure i el contacte amb la natura són els objectius principals.

       

      És un projecte on els infants passen tots els matins de dilluns a divendres al bosc amb els seus acompanyants (mestres/educadors) que els proveeixen un marc de seguretat, confiança i respecte, per tal que desenvolupin el seu joc i els seus interessos amb llibertat en el medi natural. L’escenari principal és el bosc del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquí és on passaran la major part del temps. També tindran el seu “refugi”, que els servirà per trobar-se, per fer algunes activitats concretes i per continuar jugant i aprenent quan la climatologia els permeti estar a fora. Aquest refugi serà a la segona planta de La Casa Nova de l’Obac.

       

      Com moltes iniciatives similars, el projecte d’escola bosc està basat en pedagogies actives. Però al contrari que tants, no s’adscriu a cap corrent en particular, tot i que els seus principis i valors pedagògics es fonamenten en les línies de Piaget, Rebecca Wild, Pikler, Montessori, Waldorf, Malaguzzi,… i és per això que té l’essència de totes elles: Un profund respecte cap a l’infant i als seus processos de desenvolupament, interessos i inquietuds. Potser si s’hagués d’establir un fil conductor en el treball pedagògic del projecte, aquest seria el del sentit comú. Es tracta, al cap i a la fi, d’oferir afecte, respecte i confiança. L’objectiu principal del projecte és que els nens (i per tant les seves famílies) siguin persones lliures, felices i competents. En definitiva, consisteix a tractar els nens com a persones petites i no com a projectes de persones.

       

      Aquest diumenge es presentarà el projecte “Arrels, escola bosc” a La Casa nova de l’Obac i podreu conèixer tots els detalls si us interessa. Consulteu l’esdeveniment a l’agenda de Marrecs&CO:

       

       

       

      Categories: Bloc, Educació, Fills, Reportatge