Estoreta: Mestra, blogger, mare i instagramer amb més de 28.000 seguidors.

      L’Estoreta és l’Esther, mestra de vocació i professió. La seva traça per les manualitats, el seu bon gust amb la decoració i el seu interès per estar al dia de les noves tendències l’ha portat a tenir una comunitat de més de 28.000 persones a l’Instagram, cada fotografia que penja te entre 700 i 2000 likes i els articles del seu bloc reben entre 1000 i 2000 visites.

       

      Ens explica com ha arribat a tenir tants seguidors i com ho gestiona amb la seva vida quotidiana. També com ha viscut l’embaràs i la maternitat al costat de la Valentina (la seva filla de 4 mesos), des del seu punt de vista de blogger i instagramer. Per acabar, ens suggereix alguns tutorials molt fàcils, pels que encara no us heu atrevit a llançar-vos al diy.

       

      Esther, presenta’t pels que encara no et coneixen.

      Sóc l’Ester, acabo de fer 28 anys i sóc mestre d’infantil i primaria. Sóc de Sabadell però fa 3 anys que visc a Terrassa, vinc de la competència (diu rient). I sempre m’ha agradat molt fer coses amb les mans, ho he heretat de la meva àvia. Quan treballes amb les mans la ment descansa. He fet de tot: costura, decoupage, trapillo, rebosteria, etc.

       

      Amb els preparatius del meu casament vaig començar a fer moltes coses, perquè me’l volia muntar a la meva manera, i engegar el bloc va ser una mica per tornar tota la inspiració que jo havia tret d’altres bloggers americanes.

       

       

      Però el teu èxit va començar a l’Instagram?

      Sí. Instagram, tal com diu el seu nom, està pensat per publicar fotos instantantanies. Però avui dia… fas una foto, la penges al cap de 3 dies, amb filtres, repensada, calculant en quin moment la penges, quin és el teu màxim flux de gent que et segueix, etc.

       

      El meu Instagram al principi és el que pot tenir qualsevol persona, que penja una foto quan va sopar o fa el que sigui… però arriba un moment que t’adones que hi ha un seguit de fotos que a la gent li agraden més, que les comenten més, que et fan més likes. Fins i tot gent que no et coneix. I acaba sent un peix que es mossega la cua, segueixes fent més fotos d’aquest estil i veus que encara et segueix més gent, cada vegada hi dediques més temps, els teus seguidors van creixent, etc.

       

      I també vas acotant el motiu les teves fotos?

      Exacte, Jo al principi publicava molt sobre educació, sobre la meva feina, i cada vegada que publicava sobre això em deixava de seguir moltíssima gent. Tenia molts seguidors pel tema de bodes i tot el que penjava sobre això era ultracomentat. El mateix passava amb temes de decoració de casa.

       

      Ara bé, si penjava alguna activitat xula que havia fet a l’escola, amb els nens… què va, no li interessava a ningú i llavors ho vaig deixar de fer. Vaig decidir que Instagram ja no seria un diari meu, sinó que seria com un recull, una col·lecció de coses que jo feia.

       

      Vaig decidir que Instagram ja no seria un diari meu, sinó que seria com un recull, una col·lecció de coses que jo feia.

      menjador de l'storeta

      A través de l’Instagram sovint fas sorteigs d’articles de diverses marques i botigues, en què consisteixen aquestes col·laboracions?

      De moment totes les col·laboracions que he fet és perquè m’han vingut a buscar. Les marques s’estan adonant que Instagram, a banda de ser una font d’inspiració, és una finestra publicitària molt valuosa. Tot el que penjo jo ho poden veure 28.000 persones. Normalment per participar al sorteig demano que segueixin la marca a Instagram i, d’aquesta manera, aconsegueixen més difusió, més seguidors i, segurament, vendes.

       

      No dic que sí a tot. Per exemple, vaig refusar una proposta d’una famosa marca de detergent de roba, perquè no va gens amb la línia del que jo publico. Tampoc vaig acceptar l’oferta d’una marca de roba perquè s’allunya molt de la meva filosofia. Si puc escollir, prefereixo un tipus de roba més sostenible, més orgànica. Si jo he de publicitar alguna marca, procuraré que tingui uns valors.

       

      També em van oferir uns biberons i, en un primer moment, els hi vaig dir que la meva idea era fer lactància materna i que no els necessitaria. Quan vaig començar a tenir problemes per donar el pit, em vaig veure obligada a treure’m la llet i donar-li amb biberó a la Valentina. Aleshores sí que vaig contactar amb la representant perquè me n’enviés. Intento ser autèntica, entre altres coses perquè si no es nota.

       

      Intento ser autèntica, entre altres coses perquè sinó es nota.

       

      Què t’han aportat les xarxes socials i més concretament Instagram?

      De bo, m’han aportat conèixer gent amb els mateixos interessos que jo. I també m’ha aportat coses negatives, perquè la gent és molt valenta quan no et té cara a cara. Es veuen en cor de dir-te qualsevol cosa que els hi passa pel cap. Sembla que, perquè estiguis a les xarxes socials i tinguis molts seguidors, hagis d’aguantar qualsevol impertinència. Ara amb el tema de la maternitat també m’hi trobo: entre mares ens retraiem molt i estem molt a la defensiva.

       

      A banda d’algunes experiències dolentes però, penso que les xarxes socials són bones si en fem un bon ús. Sense elles no hauria conegut a la gent que he conegut, ni sabria les coses que se… He conegut assessores de lactància que m’han ajudat moltíssim. Amb temes d’educació, he conegut mares d’Austràlia, per exemple, que practiquen l’educació lliure, he agafat idees, etc. Avui mateix tinc una trobada de mares a Barcelona que ens coneixem de les xarxes, de diferents llocs d’Espanya.

       

      Sembla que, perquè estiguis a les xarxes socials i tinguis molts seguidors, hagis d’aguantar qualsevol impertinència. Ara amb el tema de la maternitat també m’hi trobo: entre mares ens retraiem molt i estem molt a la defensiva.

      estoretaValencia

       

       

      Ho fas només per satisfacció personal o algun dia t’agradaria viure de les teves publicacions a les xarxes socials?

      Avui dia és per satisfacció personal, m’agrada molt i ho faig a mesura que el temps i la Valentina m’ho permet. També és veritat que Instagram m’està oferint moltes possibilitats i és una cosa que tinc al cap… Potser no dedicar-me completament a això perquè és molt difícil però sí que hi hauria la possibilitat de compaginar-ho amb la meva vida laboral o… bueno mai se sap, l’important és que sempre hi hagi finestres obertes.

       

       

      Va arribar el dia que et vas quedar embarassada i intueixo que et devies començar a informar sobre tot el referent a l’embaràs, el part i la maternitat, com fas amb tot el què t’interessa. Has trobat que hi ha molta diferència entre la teoria i la pràctica? Entre el que vas llegir i el què ha sigut després la teva maternitat?

      Sí, em vaig informar massa i tot. I quan topes amb la realitat penses: donde está el colecho que yo me había imaginado?

       

      De fet els meus primers articles al bloc són per desmitificar tots els ideals que tu et fas com a mare. Vaig pensar: deixem de llegir articles ensucradíssims sobre la maternitat i expliquem que, això que m’ha passat a mi, també pot passar!

       

      Perquè, segons expliques al bloc, has tingut molts problemes amb l’alletament de la Valentina oi?

      Sí, Jo sempre dic que la meva maternitat ha superat totes les meves expectatives, les bones i les dolentes. No hauria pensat mai que les bones serien tan bones i les dolentes tan tan dolentes. Em va costar molt trobar gent que parlés clarament. A vegades necessites explicar que estàs feta una merda, però no ho pots fer perquè la gent et mira pensant que ets una amargada.

       

      Tampoc m’hauria imaginat mai les pors i angoixes que et comporta ser mare. Fins que no vaig racionalitzar la situació, després del primer mes, patia per si li passaria alguna cosa, per si es posaria malalta, per si ho sabria veure i moltes coses més.

       

      Em va costar molt trobar gent que parlés clarament. A vegades necessites explicar que estàs feta una merda (…)

      Estoreta embarassada

      Quins van ser els teus referents? D’on vas treure la informació més interessant sobre l’embaràs i la maternitat?

      Vaig llegir molts llibres, per exemple els del Carlos Gonzalez. També he seguit molt a l’Angels Torras i la Míriam Tirado, que són mare i filla i tenen un bloc que es diu “A flor de Pell”. Tenen un llibre que es diu “Vincles”, em va agradar moltíssim.

       

      A més, per casualitats de la vida, van fer un curset a la masia on em vaig casar. Va ser una experiència molt bona perquè amb 48 hores, el meu marit i jo, vam fer una sessió exprés de tot: el rol de la mare, el rol del pare, la lactància, el dia del part, el post part.

       

      Veig que et vas preparar molt pel dia del part, consideres que et va servir d’alguna cosa?

      Sí i tant!

      De tota manera jo tenia molt clar que el difícil no era el part, sinó que començava després. Al part li tenia respecte però por no. Considero que el nostre cos està dissenyat per això, independentment que et preparis o no et preparis.

       

      A mi em va anar molt bé fer els exercicis que m’havien dit, imaginar-m’ho. Penso que després tot et queda en el subconscient perquè, arribat el moment, no et pares a pensar amb què has après a les classes prepart. Si ho has interioritzat perfecte i si no tira milles, apreta i bufa! (diu rient). Vaig acabar de parir i vaig dir: tornaria a parir ara mateix!

       

      Em sobta que hi hagi dones que diuen que esborrarien de la memòria el part, jo esborraria les dues primeres setmanes… el què està clar és que tothom ha de “llepar” per una banda o l’altra: embaràs, part o postpart però de flors no en sortiran.

       

      Vaig acabar de parir i vaig dir: tornaria a parir ara mateix!

       

      Valentina

      Després de la teva experiència, quin consell donaries a les futures mares o mares primerenques com tu?

      Durant l’embaràs, si donem per entès que és un bon embaràs, els hi diria que el gaudeixin a saco!. Que no ho vegin com un mitjà per tenir el seu fill i prou, sinó que aprofitin per connectar ja amb ell, que facin ioga, massatges, mil coses… que es pot fer de tot… des dels primers mesos ja pots començar a connectar amb el teu fill. Jo feia moltes visualitzacions, em posava àudios, que et van relatant com està el teu fill dins l’úter, també vaig fer natació per embarassades i moltes coses més.

       

      El meu consell per quan siguin mares és que no escoltin a ningú, que facin que sí amb el cap, perquè s’ha de ser educat, i després que facin el què els hi surti del cor. Ja és prou dur, com perquè a sobre acabis fent una cosa amb què no hi creus al 100%. Potser t’equivocaràs però com a mínim no pensaràs que ho hauries d’haver fet a la teva manera. Estic convençuda que la millor mare per la Valentina sóc jo!

       

      El meu consell per quan siguin mares és que no escoltin a ningú, que facin que sí amb el cap, perquè s’ha de ser educat, i després que facin el què els hi surti del cor.

       

      Recomana’ns botigues o establiments de Terrassa pensades pel món de l’embarassada i els nadons.

      Terrassa està fatal. Per començar no hi ha botigues de portanadons ergonòmics. No hi ha espais de criança on hi hagi canviadors, un ambient relaxat, etc. Has d’anar a casa d’algú o a Vallparadís. Jo compro molt per Internet.

       

      Tampoc hi ha botigues de roba d’embarassada. Però ni a Terrassa ni a Barcelona ni enlloc. Hi ha molt poques botigues que tinguin roba d’embarassada i tenen molt poca oferta. Acabem anant totes amb els leggins negres i la samarreta ampla de ratlles de l’H&M. Si has d’anar de casament no trobes res per posar-te. I el problema segueix quan has de donar el pit: vas amb un súper escot i et fas malbé la samarreta o per donar el pit has d’ensenyar la panxa.

       

      Tampoc hi ha botigues de roba d’embarassada. Però ni a Terrassa ni a Barcelona ni enlloc.

       

      Per acabar Esther, si algú es vol iniciar en el DIY quina manualitat ens recomanaries per fer el primer pas.

      Tots els tutorials que he anat publicant són molt fàcils, excepte els de costura, que són una mica més complicats. Només cal canviar el xip i dir: sí que ho puc fer.

       

      Per una banda hi ha un penjador facilíssim que el vam fer amb una balda de l’IKEA de 5€, hi vam fer dos forats, hi vam passar una corda i vam lligar una branca. Més fàcil que això no hi ha res…

       

      Ara fa poc n’he fet un que… Es fa amb aquestes lletres de cartó que pots trobar a qualsevol botiga una mica especialitzada, li retalles una de les cares, hi poses la típica espuma verda, hi claves flors seques i et queda moníssim.

       

      O per exemple, ara estem muntant la sala de jocs de la Valentina i a mi m’agraden els mobles d’estil nòrdic. Com que no em vull gastar tants diners per uns mobles que possiblement acabaran pintats, me’n compro un de molt més barat. Doncs tinc un tutorial que t’explica com convertir un moble de l’IKEA en un d’estil nòrdic, amb una mica de pintura.

      (aquests tutorials els publicarà properament)

       

      Moltes gràcies Esther!

       


      Categories: Bebès, Bloc, Embaràs, Entrevista