El meu fill pega, què puc fer?

      Els tres primers anys són crucials quan parlem de qualsevol tema sobre l’educació infantil.

      És durant aquest període que els petits aprenen certes pautes de conducta i comença el moment d’interioritzar comportaments i maneres de funcionar, per això els límits són de vital importància. Cal estar atents als símptomes primerencs i no abaixar la guàrdia a l’hora d’exercir l’autoritat. És ara quan els petits comencen a:

      • Ser conscients del que passa al seu entorn, de les conseqüències dels seus actes i a tenir sentiment de culpa.
      • Saber què és l’empatia (ajudar els altres i posar-se en el seu lloc).
      • Aprendre a tolerar la frustració (entendre el “NO” i comprendre que a vegades les coses no són com ells volen)

       

      Hi ha dos tipus de límits:

      • Familiars, que els que ens inculca la nostra família i els nostres pares
      • Socials, els que ens marca la societat i els altres ens marquen.

       

       

      Abans de jutjar i d’actuar cal detectar el què ha motivat el comportament inadequat: carència educativa o trets de personalitat psicopàtica (destacaria una forta inestabilitat emocional, manca de consciència, falta d’empatia i absència de culpa).

      L’edat i el context també són factors rellevants a l’hora de valorar la situació de conflicte, així com el lloc i el perquè. Els adults hem de saber que el comportament agressiu dels nens forma part de la normalitat; encara estan desenvolupant el llenguatge i els costa controlar els impulsos a l’hora de reivindicar les seves ganes de ser “independents”. Val a dir que cap als 11-12 anys (a la pre-adolescència) reapareix amb força aquesta agressivitat.

      Els adults de l’entorn de l’infant ens ajudarà a entendre aquest comportament com una part necessària del creixement i fonamental del procés de socialització. Tot i així, és important actuar i no deixar passar certs comportaments inadequats. És habitual trobar nens que han adquirit un “poder” especial que els concedeix la potestat de “pegar” a tot aquell que se li posa al davant. No els deixem pensar que tenen aquest poder!

       

       

       

       

      L’educació emocional i la disciplina positiva

      L’educació emocional i la disciplina positiva ens poden donar eines per actuar amb fermesa i autoritat, al mateix temps que amb afecte i empatia.

       

      Consells per gestionar el mal comportament:

      • La nostra llarga experiència ens indica que és molt important actuar ràpidament. Quan l’infant té una conducta inadequada, com pegar, estirar cabells, mossegar… d’entrada li hem de deixar clar que allò no és correcte; que ha fet mal a una altra persona i que s’ha d’esforçar perquè no es torni a repetir.
      • Expliqueu-li les conseqüències dels seus actes (“si pegues, et portes malament i fas mal, no tindràs certs privilegis…”)
      • Encara que a vegades sigui difícil, els adults procurarem no posar-nos nerviosos (mantenir la calma) i no cridar. Però sí que se li ha de parlar amb prou contundència perquè s’adoni que aquella actuació no ens ha agradat i no estem d’acord amb allò que ha fet.
      • No cal dir que hem de ser constants i no caure en l’abandonament, pot ajudar molt actuar i respondre sempre de la mateixa manera. Tampoc deixem que ens guanyi la vergonya, si estem en llocs públics. Al cap i a la fi, si estem treballant certs aspectes, hem de ser coherents i l’infant ha de veure que allò està mal fet sempre i a tot arreu. Compte perquè si veu debilitats, les aprofitarà.
      • Demostreu-li comprensió, digueu-li que enteneu la raó del seu disgust però oferiu-li alternatives: altres maneres més correctes de demostrar les seves emocions sense pegar.
      • Ensenyeu-li a demanar disculpes i perdó. Ha d’entendre que no s’ha de fer mal a ningú però si ho fa, cal que demani disculpes.
      • De la mateixa manera, si té un bon comportament, està bé elogiar-lo i lloar-lo.
      • És responsabilitat nostra l’administració dels continguts que consumeixen, discriminar entre l’àmplia oferta de programes de televisió, internet, videojocs, etc. Hi ha un accés molt fàcil a dibuixos violents, amb amenaces, cops de puny, empentes. Acompanyeu-lo en el moment de consumir aquests continguts, eviteu utilitzar la TV o dispositius mòbils per “aparcar-los” i que no molesti; correm el risc que es creïn el seu “submón” i s’aïllin de la resta.

       

       

       

       

      Treballar l’autocontrol, l’autonomia i la responsabilitat

      És molt important treballar com més aviat millor l’autocontrol de l’infant envers ell mateix i els altres. La seva impulsivitat sovint els porta a actuar incorrectament i de forma espontània.

      És feina dels adults trobar l’equilibri per tolerar o no tolerar determinats comportaments. No està de menys recordar que hem de donar exemple, amb els nostres actes, de res serveixen les paraules si no veuen com ho practiquem els seus referents.

      De la mateixa manera, quan abans es comença a treballar l’autonomia i la responsabilitat, l’infant abans assimila els drets i deures que té com a animal social. Quan parlem de responsabilitat, ens referim a responsabilitat amb:

      • Ell mateix
      • Els altres
      • Context familiar
      • Context escolar
      • Context social

      Perquè la intervenció de l’adult en l’educació infantil sigui exitosa, ha de ser sempre des del respecte absolut i establint un vincle de confiança mútua.

       

      Laia Delriu
      Psicóloga infantil. Directora del Centre Infantil Dintell.

      Categories: Bloc, Fills, Psicologia infantil