Pediatria Slow segons Hortènsia Vallverdú

Pediatra

      Entrevistem a Hortènsia Vallverdú, pediatra, assessora en lactància i mare de tres nens. Dia a dia treballa perquè es practiqui la criança respectuosa i l’educació conscient. Defensa el part i el naixement respectuosos.

      Dóna molta importància a l’autonomia i els valors de les famílies que atent, fugint de la medicina paternalista. Escolta i acompanya a les famílies: Practica la pediatria slow.

       

      Què és la pediatria slow? Quin creus que ha de ser el paper del pediatre? 

      Vaig pensar en el terme Slow-pediatria després de llegir sobre slow food i slow education. Això era el que jo intentava oferir, un tipus de visites slow, amb temps, temps per escoltar les famílies i entendre quins són els seus valors. Crec que el paper del pediatre no és només curar malalties, sinó crear un espai de confiança amb les famílies, tenint en compte els seus valors. Explicar, tranquil·litzar, donar eines i recursos en salut i oferir les diverses opcions possibles, per prendre les decisions de la manera més consensuada possible.

       

      Quines característiques (o quins exemples) té una criança especialment beneficiosa pel nen?

      Els infants necessiten ser criats per persones que els transmetin amor, seguretat, alegria de viure i models a seguir.

       

      En què fallem de forma generalitzada (pares i professionals) a l’hora de criar els nostres infants?

      Podríem millorar en alguns aspectes. Per exemple, no podem demanar que mengin de forma saludable si nosaltres tenim mals hàbits alimentaris. No podem demanar-los que no cridin si nosaltres cridem. No podem demanar que siguin generosos o empàtics si nosaltres no ho som amb el nostre entorn. Els infants aprenen pel que veuen més que per allò que els diem. Som els seus models. Així que sovint per poder educar bé cal mirar-se a un mateix i identificar allò que puc millorar com a persona, no només com a mare o pare o educador.

      Un altre aspecte a millorar és l’autenticitat. Cada cop més criem de manual. Volem fer-ho tal com ens diu aquell llibre tan conegut, el manual de la mare perfecte… Però sovint no funciona si no som autèntics. Els hi dic a les famílies que per ensenyar a respectar, cal que ens respectem també com a adults, les nostres necessitats. De nou, ensenyar amb l’exemple. Posar a l’infant en el lloc important que te, mantenint el respecte per un mateix. Un equilibri no sempre fàcil!

       

       

      Als pares i mares estem poc informats? En alguns casos no podem escollir lliurement per manca d’informació.

      Avui en dia tenim moltíssima informació però podem trobar informació ben diferent, segons els nostres interessos. Penso que no podem triar lliurement en part perquè buscarem la informació amb la qual ens trobem còmodes. Per tant, primer decidirem el que volem trobar i després buscarem als llocs adequats, on ens digui allò que volem sentir.

       

      bebè mamant

       

      Hortènsia també ets assessora en lactància materna? Sembla més una especialitat pròpia d’una llevadora. És important que el pediatre hi entengui de lactància materna?

      La llevadora veu l’infant durant el primer mes de vida. La pediatra durant els seus primers 15 anys! El normal i desitjable és que els infants prenguin lactància materna molt més enllà del mes de vida, es recomana fins als 2 anys o fins que mare o infant desitgin. Per tant el personal de pediatria (pediatra i infermera pediàtrica) ha d’estar format en alletament. Tenim una mancança de coneixements entre els professionals sanitaris, però cada cop hi ha més iniciatives per resoldre això. L’alletament s’ha de considerar com una eina mot potent de salut publica, que no només millora la salut dels infants a curt termini, sinó també a llarg termini, així com la millora la salut de les dones.

       

      Les dones que alleten tenen menys càncer, menys infarts de miocardi, menys hipertensió arterial, menys fractures per osteoporosi, entre altres. Això no és gaire conegut. L’alletament també és important per la sostenibilitat del planeta, perquè evita molta despesa d’aigua i electricitat, el transport per la fabricació de llet de fórmula.

       

       

      En quins casos recomanaries o no la lactància materna?

      Les contraindicacions per a l’alletament matern són unes poques malalties o circumstàncies, totes elles ben descrites i molt poc freqüents. Jo, com qualsevol institució sanitària, recomanaria l’alletament en tots els infants, tret dels casos de contraindicacions, que són anecdòtiques. Sempre que la mare desitgi alletar, per descomptat!

       

       

      Tinc la sensació que al principi el pediatre fa un seguiment evolutiu a tots els nivells i a mesura que es fa gran, aquesta revisió es va restringint a l’aspecte més fisiològic.

      A les revisions de salut es tenen presents moltes coses, no només l’exploració física. Els primers mesos se li dóna molta importància al desenvolupament psicomotriu, si van adquirint la motricitat, el llenguatge, la sociabilitat, dins de la normalitat (que és molt àmplia). Quan es van fent grans, tenim molt present el seu entorn social, com es relacionen i el seu aprenentatge. L’adolescència és una època molt interessant on també valorem molt l’entorn i tots els importants canvis  que es donen en aquesta època.

       

      Sempre hi ha una mena de guerra generacional sobre la criança. Hi ha alguna pràctica beneficiosa per a l’infant i la mare que acostumaven a fer les nostres àvies i que ara ho hem perdut. I a l’inrevés?

      Ui, el tema de la guerra generacional és tot un què! No crec que hi hagi una única cosa que abans o ara es faci millor. El que es feia abans potser no serviria ara, les circumstàncies han canviat.

       

      Les nostres àvies crec que tenien més temps per a la família, ja que moltes no treballaven. Això pot tenir una part positiva i una negativa. Però els infants necessiten compartir temps amb la família i, en aquest sentit, abans es compartia més temps amb els infants. Avui en dia els omplim d’activitats i no tenen tems per jugar de forma lliure ni per avorrir-se (que pot ser molt positiu per a ells).

       

      Una cosa que fem millor ara… a la nostra cultura amb el temps hem millorat respecte a la concepció del càstig. El càstig físic és afortunadament rebutjat per la majoria de les families i les institucions educatives. Fa uns anys era normal rebre càstig físic a l’escola. Això seria inacceptable avui en dia.

       

      Cal dir que el càstig (físic o psicològic o verbal) és un mètode educatiu no eficaç, doncs no ensenya bons valors, sinó a tenir por de les conseqüències. El càstig ensenya que pots actuar sense que t’enxampin, no que allò no es fa perquè està mal fet. Jo estic en contra de castigar els infants.

       

      Pots seguir a l’Hortènsia al Facebook i al Twitter.

       

      Categories: Bloc, Blog, Entrevista, Fills, Psicologia infantil, Salut