Problemes de fertilitat, quan l’embaràs no arriba

      Segons l’Organització Mundial de la Salut, una parella presenta problemes de fertilitat quan, després de dotze mesos de relacions sexuals regulars sense utilitzar cap mètode anticonceptiu, l’embaràs no arriba o, si es produeix, acaba en pèrdua.

       

       

      Tal com expliquen des de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) una de cada sis parelles presenta aquest tipus de problema, representant el 15% de la població en edat reproductiva dels països occidentals i aquest percentatge va en augment. A l’estat espanyol, entre un 12 i un 18% de parelles pateix dificultats a l’hora de concebre o gestar un bebè i, d’aquestes, un 40% recorren a tractaments de reproducció assistida per aconseguir la tan desitjada paternitat.

       

       

      Però què són exactament els problemes de fertilitat?

      En països de parla hispànica es diferencia entre els conceptes d’esterilitat i infertilitat. Essent la primera la incapacitat per aconseguir la gestació després d’un any de relacions sexuals, amb freqüència normal i sense utilitzar mètodes anticonceptius; mentre que, per infertilitat, entendríem aquells casos en què hi ha una incapacitat per generar gestacions que arribin a terme i que inclouria els embarassos on es dóna una pèrdua gestacional i/o naixement prematur.

       

      És habitual també que es diferenciï entre problemes de fertilitat primaris, si es donen des de l’inici, o secundaris, si anteriorment a patir dificultats hi ha hagut un embaràs o gestació normal.

       

       

      Les causes de la infertilitat

      Quan una parella es troba en aquesta situació, el primer que es plantejarà i que es mirarà de trobar a través de diversos procediments mèdics és la causa d’aquests problemes.

      Hi ha moltes causes diferents que poden provocar limitacions de la capacitat reproductiva de les parelles, ara bé,  aquesta situació està patint un gran augment en la nostra societat i es pot relacionar amb dos aspectes essencials:

      • Augment de l’edat de les dones que intenten aconseguir l’embaràs (la capacitat reproductiva de la dona inicia un descens normal a partir dels 30 anys, molt més acusat a partir dels 35 anys i encara més gran a partir dels 38).
      • Descens en la qualitat de l’esperma (fet pel qual encara no hi ha una explicació clara, tot i que es relaciona amb l’estil de vida actual).

       

      No totes les causes afectaran la parella de la mateixa manera: des d’aquelles que dificulten la probabilitat que es produeixi un embaràs de forma espontània, fins a les que impediran de forma definitiva que aquest es produeixi.

      Com determina la SEF (Sociedad Española de Fertilidad), els casos que es deuen a un factor masculí o a un factor femení tenen la mateixa freqüència (d’un 35% aproximadament en cada un dels dos casos), un percentatge molt més petit (10-12%) presentaria causes mixtes i, en la resta (aproximadament un 20% dels casos) no es troba cap causa que expliqui els problemes de fertilitat que es presenten; és l’anomenada infertilitat idiopàtica.

       

      Conseqüències emocionals de la infertilitat

      Siguin quines siguin les causes, l’atenció mèdica destinada a aquestes parelles ha de ser sempre individual i inclusiva. Són els especialistes en reproducció assistida els que poden valorar cada cas per escollir el recurs o recursos terapèutics que millor s’hi adaptin, tenint també en compte la particularitat de les persones que tenen al davant: els seus desitjos, preferències… No hem d’oblidar que són les parelles qui tenen l’última paraula a l’hora d’escollir entre les diverses alternatives que els ofereix l’especialista i que aquestes han de poder decidir-se per qualsevol de les opcions: des de no fer res, fins a l’elecció de tècniques de reproducció assistida més invasives.

       

       

      És molt important oferir acompanyament personal i integrador a les parelles que presenten problemes de fertilitat i, a poder ser, que inclogui també atenció psicològica. Quan una parella està buscant activament un embaràs que no arriba, ambdós membres s’encaren a una situació emocional difícil, tant en l’àmbit individual com relacional. No hem d’oblidar que la infertilitat i l’esterilitat generen una situació de gran incertesa en els afectats: des dels primers dubtes sobre si hi ha alguna cosa en nosaltres que no acaba de rutllar, passant per les inseguretats que poden aparèixer durant els tractaments, fins a la pregunta que tots aquells que s’hi troben es fan: podrem tenir fills algun dia? És important que les parelles siguin conscients de les emocions que poden sorgir, que tinguin pautes per encarar-s’hi i, sobretot, que sàpiguen que poden accedir a ajuda professional si ho consideren oportú o necessari.

       

      Segons la SEF (Sociedad Española de Fertilidad), esterilitat i infertilitat són fonts d’estrès, angoixa i, en certs casos, fins i tot depressió. L’ansietat i la simptomatologia associada a ella, l’enuig, la falta d’esperança, els canvis d’humor, les variacions en el nostre optimisme envers el procés i la sensació que tot gira en torn aquest tema són emocions recurrents davant d’aquesta difícil situació. Sovint els problemes de fertilitat també desperten en la persona sentiments d’impotència i/o culpa que poden arribar a despertar la sensació que alguna cosa en nosaltres no funciona correctament i fer trontollar l’autoestima.  Pensaments com “per què a mi?” o “què he fet malament?”, es tornen recurrents.

       

       

      Podrem tenir fills algun dia?

      En l’àmbit de la parella, davant d’aquesta situació, també poden aparèixer conflictes; els més freqüents solen ser la sensació que un dels dos s’implica més en el procés que l’altre o la percepció que la parella ens culpa pels problemes de fertilitat. La realitat és que les diferències entre dones i homes i també a escala personal de cadascú com a individu, fan que cada membre de la parella respongui de forma diferent als problemes de fertilitat. Si, a més, tenim en compte que les tècniques de reproducció assistida incideixen físicament més sobre la dona que rep el tractament, aquestes diferències (d’estat d’ànim, d’implicació, de pensaments, de ganes de contacte íntim amb l’altre…) encara es poden accentuar més.

       

       

      Davant d’aquests sentiments, tots ells vàlids i normals en situacions com la plantejada, és important: individualment, acceptar l’ambivalència i les emocions que se’ns desperten, compartir tots els dubtes que tinguem amb el personal mèdic que ens atén i buscar ajuda si ho considerem oportú; com a parella, la comunicació resulta vital en aquest moment crític de la relació (una comunicació que permeti compartir emocions i dubtes sense atacar a l’altre), així com el respecte envers els sentiments i la forma de mostrar-los de cadascú. No podem oblidar que, tot i les diferències, estem passant junts per aquesta situació i aquesta representa un moment difícil per a tots.

       

       

      L’esterilitat i la infertilitat, sobretot si s’allarguen en el temps, poden arribar a fer-se asfixiants per les persones que les pateixen. És freqüent que aquesta problemàtica acabi esdevenint el centre de tot, marcant el ritme del nostre dia a dia, des de les relacions sexuals fins als plans per a les vacances; quan això va ocorrent mes rere mes, any rere any, pot resultar difícil veure-hi més enllà. Resulta vital pel benestar psicològic de les persones que no tota la nostra felicitat giri entorn d’un únic objectiu. Tenir altres projectes, compartir moments de diversió amb la parella i acceptar que hi ha diverses maneres de convertir-se en pares, esdevindrà clau pel nostre benestar.

       

       

      La realitat és que les dones i els homes que s’encaren a l’esterilitat i la infertilitat es troben en una situació delicada, que els fa vulnerables a patir certs sentiments negatius, relacions conflictives i baixa autoestima, entre altres.

       

       

      Demanar informació sobre les diferents opcions, envoltar-se de professionals que ens generin confiança, deixar-se temps per reflexionar, parlar amb altres parelles que hagin viscut una situació similar i assistir a un psicòleg especialitzat en el tema, poden ser bones eines per afrontar millor els problemes de fertilitat.

       

       

      Guida Rubio Faus
      Psicòloga perinatal
      Co-fundadora de l’associació ANHEL, associació de famílies en dol del Vallès

       

      Vols saber si les companyies asseguradores ofereixen cobertures en tractaments de reproducció assistida?

      Es tracta d’un tema delicat, ja que el mercat assegurador ofereix cobertures però amb limitacions.
      Deixa’ns el teu correu i et donarem més detalls.

      Telèfon: 93 780 53 44

      Categories: Bloc, Blog, Embaràs, Salut