Ja tinc el diagnòstic de TEA. I ara què?

Intervencions del TEA

      Un cop tenim el diagnòstic de TEA, si busquem a la xarxa, se’ns obre un ventall de possibilitats molt ampli d’intervencions i que ens pot marejar amb tantes opcions. Aquest article busca posar una mica d’ordre en totes aquestes idees que podem tenir al respecte.

       

      Opcions públiques d’intervenció del TEA 

      El servei públic ofereix 2 opcions en funció de l’edat de l’infant:

      • CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca): Són centres concertats pel Departament de Benestar i Família i s’encarreguen d’atendre als infants fins als 6 anys que tenen o poden tenir algun tipus de dificultat en el seu desenvolupament. Solen ser centres que tenen psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes i treballadors socials. Algun cop poden tenir neuropediatra o psiquiatra. Ofereixen intervenció, habitualment d’una sessió setmanal d’uns 45 minuts de durada. La realitat és que a Catalunya hi ha molta demanda d’aquest servei i, a la pràctica, a molts infants se’ls dóna l’alta als 4-5 anys en comptes dels 6.
      • CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantojuvenil): Aquests centres són centres públics que depenen del Departament de Salut i atenen a la població infantojuvenil des dels 6 anys (o alta al CDIAP) fins als 17. En aquest cas la modalitat d’intervenció és més de seguiment. Amb sort aconseguirem una visita mensual. La majoria de vegades en infants amb TEA, les visites acaben sent cada 2-3 mesos.

      Amb aquesta realitat, moltes famílies combinen l’atenció pública amb l’atenció privada.

       

      Opcions privades d’intervenció del TEA 

      Quant a opcions privades se’ns amplia molt el ventall. F.Mulas (2010) fa un molt bon resum en el seu article titulat “Modelos de intervención en niños con autismo

       

      Intervencions biomèdiques

      Són les intervencions basades en dieta i suplements vitamínics. Habitualment consisteixen en treure el gluten i la caseïna de la dieta i afegir una sèrie de suplements. Quant a resultats, només alguns infants es beneficien d’elles obtenint disminució de comportaments estereotipats, disminució de rebequeries i increment d’atenció. Si s’aconsegueix això, l’infant està més preparat per l’aprenentatge provinent de la intervenció principal.

      També trobarem intervencions que donen algun tipus de medicament, no pel TEA en sí, sinó per algun dels seus símptomes. Normalment es donen medicacions relacionades amb l’eplilèpsia, antipsicòtics o bé medicacions relacionades amb el dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Recordem que cada infant amb TEA és diferent i caldrà un estudi detallat de si a aquell infant li pot anar bé o no una medicació.

      Aquest tipus d’intervencions s’haurien de veure com un complement a la teràpia principal. Cal dir que molts infants amb TEA no prenen cap tipus de medicació.

       

      Intervencions del TEA

       

      Intervencions psicoeducatives

      Per començar tenim dos grans models: orientació psicodinàmica i orientació cognitiu-conductual. La majoria d’intervencions en TEA del sistema públic català, són d’orientació psicodinàmica. No obstant això, a la resta de l’estat espanyol la modalitat que impera és la cognitiu-conductual.

       

      També ens trobem amb 2 formats: el format de despatx, és a dir, l’infant va a la consulta a rebre la intervenció, i el format d’entorn natural en el que l’equip terapèutic es desplaça a l’entorn de l’infant per administrar la intervenció.

      • Intervencions conductuals: es basen en ensenyar a l’infant diferents habilitats de manera estructurada, tenint present totes les àrees del desenvolupament. Típicament s’anomena ABA (Anàlisi de la Conducta Aplicada). S’utilitzen tècniques basades en les teories de l’aprenentatge. Cada centre ofereix diferents tipus d’intensitats dels seus programes (entre 1 i 40h setmanals en funció del centre) adequant-se a l’infant i la família, així como modalitats en consulta i/o en entorn natural, segons el centre.
      • Intervencions evolutives: més centrades en el desenvolupament social, la comunicació i habilitats per la vida diària, treballant en ambients estructurats. Busquen sobre tot centrar-se en desenvolupar relacions positives amb les altres persones. El tipus d’intensitat i el format d’intervenció varia d’un centre a un altre.
      • Intervencions basades en teràpies concretes: es centren en dificultats concretes com pot ser la comunicació o el desenvolupament sensoriomotor. Quant a les intervencions en dificultats de comunicació es centren en dotar a l’infant de claus visuals per ajudar-lo a comunicar-se i a entendre el seu entorn. Generalment s’utilitzen sistemes que fan servir pictogrames (PECS, per exemple) o llengua de signes. Quant al desenvolupament sensoriomotor, les intervencions solen ser les d’integració sensorial. Es basen en ajudar al sistema nerviós a interpretar correctament els estímuls de l’entorn i actuar de manera apropiada. Per exemple, si estic a classe i hi ha soroll al carrer, un infant amb dificultats en aquest aspecte, el seu cervell pot no saber distingir a quin estímul ha de fer cas en aquell moment (mestre, soroll del projector o soroll del carrer), de manera que li pot crear molta confusió i interferir en el seguiment de la classe.
      • Intervencions basades en la família: prenen la família com a base de la intervenció, de manera que els formen i els donen suport en els diferents aspectes que necessita l’infant.
      • Intervencions combinades: són aquelles en les que es combinen elements, generalment de les intervencions conductuals i les evolutives. En aquest grup podem trobar, per exemple, les intervencions TEACCH, SCERTS o DENVER.

       

      Un cop feta aquesta classificació, si el lector ha navegat per la xarxa, haurà vist que existeixen moltes més intervencions, algunes d’elles, fins i tot perilloses per la salut dels infants. Per tant, com saber quina escollir o quina pot anar millor?

      La recomanació és buscar l’evidència científica i fugir dels “tractaments miracle”. El TEA, ara per ara, no té cura, per tant recomanem intervenir l’abans possible per tal de dotar a l’infant d’habilitats, aprenentatges i estratègies que el puguin dotar del màxim de funcionalitat possible. A més, recomanem buscar un equip amb el que la família s’hi trobi a gust, ja que en principi la intervenció serà llarga i per tant, cal que hi hagi “feeling” amb l’equip que ens porti.

      L’evidència científica explica que les intervencions més efectives tenen una sèrie d’elements comuns:

      • Inici primerenc (abans del 6 anys d’edat)
      • De base cognitiu-conductual
      • Modalitat intensiva
      • Aplicació en entorn natural
      • S’intervé en totes les àrees de desenvolupament de l’infant
      • Formació a la família

       

      Un bon complement d’integració sensorial, amb un professional qualificat, si l’infant té dificultats en el processament sensorial pot ajudar molt, ja que aquest tipus d’intervenció també està donant molt bona evidència.

       

      Marta Lladó
      Psicòloga sanitària
      Co-fundadora, Sòcia i Directora de TEAyudo.

       

       

       

      Categories: Bloc, Fills, Psicologia infantil, Salut