Jenny Silvente – Compra joguines amb una mirada conscient cap al joc

Mirada conscient cap al joc

      Jenny Silvente, és mestra d’educació infantil i actualment es dedica a assessorar mestres i escoles en la transformació de mirades i també és mare. 

      Avui dia els infants tenen moltíssimes coses i quan els omplim encara de més material i joguines, al final és una sobreestimulació i un atabalament que ja no saben a que jugar. 

      Com pots escollir les joguines pels teus fills?

      Jo recomano a les famílies que mirin i observin el seu fill: Què fa? Quin tipus d’acció practica habitualment? Què li interessa? Què li motiva? 

      El joc infantil és senzill per naturalesa i per tant necessita molt poques coses. Quantes vegades hem sentit que juguen més amb la caixa que amb la joguina en si? La caixa és un element que permet un pensament creatiu enorme que permet fer milers d’històries, accions, simulacions, etc. En canvi les joguines més comercials acostumen a tenir un ús molt tancat, serveix per al que serveix i punt. Es cansen, s’acaba la seva vida útil i ja està. 

      Dit això, és preferible adquirir materials el més oberts possible, que donin per desenvolupar tota la imaginació, de creativitat i materials que no tinguin una única edat d’ús. En lloc de regalar-li un joc de construcció específic d’aquesta edat, compra-li algun que en aquest moment li pugui servir per fer torres, però a mesura que va creixent acabarà fent minimóns, creacions i li donarà múltiples utilitats. Serà una joguina que l’acompanyarà durant tota la seva vida de joc. 

      El què fan respon a la seva necessitat, el seu interès i a la seva motivació i tot l’aprenentatge gira entorn de la motivació intrínseca. Aquest desig que tenen els infants a fer alguna cosa i que ho fan de forma repetitiva. Per tant, donem via lliure a aquestes inquietuds.

      El joc és lliure, els infants han de poder escollir quant de temps passar-se amb allò que els interessa i a què dedicar la seva estona. Jugar és jugar i es juga pel poder de jugar!

      Identifiquem patrons d’acció i per tant tipus de joc que els motiva. 

      Les joguines dels Nadons acostumen a ser de molts colors, moltes llums, fan soroll, etc. Precisament el què necessiten aquests infants en aquest moment és tot el contrari: tranquil·litat absoluta, sense massa estímuls, tal com funciona el seu cervell. 

      Quan comencen a agafar coses es poden escollir diferents tipus de materials fàcils d’agafar, amb textures, colors i olors naturals: Pilotes senzilles d’agafar, mocadors, algun sonall de fusta o vímet, etc.

      A partir d’aquí comencen a aparèixer diferents accions, depenent del moment evolutiu que es troben o dels seus interessos. Moltes vegades aquestes accions tenen a veure amb coses que no els deixem fer a casa com per exemple:

      • Buidar i omplir recipients. En aquest cas se’ls hi pot subministrar cistelles, pots, etc.
      • Estirar el paper de vàter. Està jugant amb la trajectòria. Per aquest moment se’ls hi pot oferir coses que siguin toves (que les puguin tirar) o per exemple circuits de boles, etc.
      • Joc per imitació. Hem de tenir en compte que el què més els agrada són els elements reals i no els de joguina. Per exemple en el cas de la cuineta, podem buscar firetes que s’assemblin al màxim a la realitat. 
      • Necessitat de Moviment. Jugar a lluites forma part de la infància i li hem de donar cabuda dins del joc. Hi ha xurros de piscina, espases i escuts de fusta, etc. 
      • Els contes. Busquem uns títols que siguin suggerents hi ha uns àlbums il·lustrats que són meravellosos, amb il·lustracions exquisides i uns textos que estan molt ben pensats. No són llibres qualsevols, són literatura infantil. Ens podem assessorar en llibreries especialitzades. 
      • Expressió artística. No només hi ha retoladors, bolígrafs i llapissos, podem explorar altres materials que els hi puguin generar més creativitat. Un exemple són les ceres de cera d’abella, en forma de blocs rectangulars, amb els que la forma de dibuixar ja és diferent. 
      • A partir d’una certa edat ja es comença a recórrer als videojocs i fins als dotze anys seria preferible no fer-ho tot i que és difícil. Hi ha alternatives. És una edat que tenen un gran interès pel món que els envolta: Animals, història, món científic, etc. Potser cal tirar més cap a l’exploració de la Natura, llibres que en parlin, animals la més realista possible, etc. 
      • Joc de regles. A partir dels 7-8 anys aquest és un dels interessos que pot sorgir. Hi ha uns jocs de taula que són molt interessants, tant competitius com cooperatius, amb una gran oferta que posen en joc moltes coses que ja fan els videojocs també: Et posen en un rol d’haver de seguir tota una història, haver de prendre decisions, interactuant amb diferents personatges, etc. 

      Les joguines són innecessàries

      Quan es parla d’infància és dels zero als dotze anys. Els nens amb aquestes edats necessiten molt joc sensorial: tocar, explorar, sentir, etc. El tipus de joc que s’ha fet tota la vida i es continua fent. Realment no necessiten joguines però si es vol comprar alguna cosa, val la pena anar a botigues especialitzades on tinguin una mirada conscient cap al joc, amb un valor pedagògic al darrere, fets de materials seleccionats d’acord amb uns criteris. 

      Mira el vídeo de l’entrevista a la Jenny Silvente de Ver Pensar Sentir:

      Categories: Bebès, Bloc, Blog, Fills, mes, Nadal, Psicologia infantil