L’art d’explicar contes, una eina fonamental pel creixement personal.

Toni Messeguer

      Toni Massagué va explicar el seu primer conte als quinze anys i des d’aleshores no ho ha deixat de fer. Durant aquests 35 anys ha explicat històries per tot Catalunya i també a Bolívia, mentre hi feia un voluntariat. Actualment és director de l’EB El Coral de Castellar del Vallès i membre de Vet aquí que Associació Cultura pel Foment de la Narració Oral que té per objectiu transmetre la narració de qualitat.

       

      1. Perquè és important explicar contes als nens?

       

      Segurament hi ha diverses raons, una d’elles és per a què gaudeixin de la narració i desenvolupin la seva imaginació tot escoltant la narració.

       

      Una altra és que escoltar contes és una manera d’introduir l’hàbit de la lectura. Està demostrat que els infants que a casa els hi expliquen o llegeixen contes són infants que tenen un contacte més fàcil amb la lectura i segurament esdevindran bons lectors.

       

      En l’àmbit familiar també és important perquè l’estona que el pare o la mare estan explicant contes s’estableix una relació molt propera, molt tendra, és un moment que es creen lligams. Hi ha contes que ajuden en temes d’afectivitat, emocions, etc. No és el mateix que el pare o la mare expliquin un conte a casa que un desconegut els n’expliqui un en una biblioteca pública juntament amb altres nens.

       

      Escorcollant l’interior d’un conte, ben segur que trobarem una ensenyança per a la Vida – Toni Massagué

       

      2. A partir de quina edat començaries a explicar contes al teu fill.

       

      D’ençà que un infant neix ja li pots explicar contes, es pot començar a explicar petites històries, per exemple durant el canvi de bolquers. A més, quan els hi expliquem un conte o cantem els hi transmetem el llenguatge, vocabulari, oralitat, etc. Encara que sigui un nadó, en el seu cervell ja es van creant connexions entre neurones. Jo animo a tots els pares i mares a parlar amb els seus fills de ben petits i a cantar-los cada dia.

       

      3. Fa 35 anys que expliques contes als nens, els expliques diferent des d’aleshores?

       

      Sí, sí, i tant, hi ha diferències. Els infants de fa 35 anys no són com els d’ara. D’entrada ha canviat l’hàbit d’anar a escoltar. Abans es tenia més interioritzat que era important anar a escoltar contes.

       

      D’altra banda, quan anem per les biblioteques, per norma general els infants són petits i cada vegada més. Això ve donat per les activitats extraescolars, anys enrere no hi havia tanta oferta com ara. A ”l’hora del conte” podies trobar nens de 9, 10 i, fins i tot, 11 anys, ara cada vegada és menys habitual.

       

      La capacitat de saber estar en un lloc tranquil, assegut i la capacitat d’atenció és cada vegada més escassa. Avui dia els infants tenen tants estímuls que quan els hi expliques un conte només amb la veu i el teu cos, molts es perden. Si els hi treus un dibuix o un titella, la cosa ja canvia, avui dia són més visuals.

       

      Toni explicant contes

       

      4. Què fas quan estàs explicant un conte i els nens no estan gaire receptius?

       

      L’experiència ajuda molt! A vegades, quan arribes al lloc on explicaràs contes, t’adones que el conte que havies escollit no és el més adequat però ja no ets a temps de canviar-lo. Aleshores has de buscar recursos per adaptar el conte a l’estat d’ànim del públic, el pots escurçar una mica sense que es noti massa, deixes l’essencial i treus la palla. O també pots introduir alguna cançoneta per recuperar l’atenció dels infants.

       

       

      5. Vas viure 10 anys a Bolívia, hi ha diferencia entre explicar contes allà i aquí?

       

      Sí. Allà no s’expliquen gaires contes, encara que sobti. Costa molt trobar contes a les llibreries. Per a les famílies el llibre en general és car i per tant, inaccessible. Això va en detriment de l’hàbit de llegir i explicar contes. A les escoles tampoc n’expliquen gaires…

      Ara bé, quan provàvem d’explicar un conte, els nens quedaven meravellats. A més, vam poder observar que els contes tradicionals que expliquem aquí allà funcionaven igual: els hi encantaven la Caputxeta vermella i “Los tres chanchitos” (els tres porquets)…

       

       

      6. Creus que actualment tendim a suavitzar molt les històries? Abans el llop de la caputxeta vermella es menjava l’àvia i la caputxeta, ara l’àvia s’amaga a l’armari i la caputxeta és rescatada pel caçador.

       

      En alguns casos sí! Alguns contes és perquè hi ha diverses versions però, sí que és veritat que, alguns contes tradicionals són una mica crus… però en el fons donen a entendre a l’infant que al món no tot són flors i violes, no tot és bonic, no tot és Disney. Són contes que es van crear per explicar a l’infant el què és la vida, que també hi ha dificultats i problemes.

       

      Toni Messegué

       

      7. Quan expliques un conte t’assegures que l’infant capti “el missatge”?

       

      Els grans contes, els que coneixem com a contes de fades o rondalles meravellosa, són contes que no tenen l’objectiu d’ensenyar res, aleshores cadascú en treu les conclusions que li suggereix aquella història, en funció de les seves circumstàncies. Considero que ho hem de deixar obert.

       

      El llibre il·lustrat actual sí que es crea amb una finalitat. Per exemple: un conte que ajudi l’infant a demanar de fer el pipí en una gibrella. O els que ajuden a descobrir les emocions, que avui dia estan molt de moda, tot i que de fet qualsevol conte desvetlla emocions. A vegades sents a dir que amb els contes tradicionals no és poden treballar emocions i no hi estic d’acord!

       

       

      8. Quins serien els ingredients per explicar un conte de forma òptima?

       

      Des del punt de vista del narrador:

       

      • T’ha d’agradar molt el conte explicaràs, és una premissa indispensable.
      • Te l’has de saber bé! Que no vol dir aprendre-se’l de memòria. Vol dir haver-lo llegit varies vegades, identificar les parts del conte que no es poden treure perquè es quedaria coix. Un cop el tens molt clar, cal assajar. Fins i tot gravar-te i escoltar-te i segur que trobaràs coses que vols canviar tant a nivell oral com gestual.

       

      Per part del públic:

       

      • Cal que els nens sàpiguen on van, els pares els ho han d’explicar.
      • Els pares i les mares també han de tenir clar on aniran i què faran… quan els nens estan nerviosos i no s’estan quiets i estan impedint el bon funcionament de l’activitat els pares han d’intervenir. Si un nen es cansa, no passa res el pare pot agafar el nen i marxar.

       

       

      9. També has escrit algun conte. Quins són els ingredients indispensables a l’hora d’escriure un conte:

       

      Cal saber a quines edats anirà dirigit aquell conte, els interessos no són els mateixos per cada grup d’edat.

      La llargada del conte també és important i s’ha d’establir en funció de l’edat.

      Finalment has de tenir clar els objectius pels quals crees aquell conte.

       

      Toni

       

      10. Hi ha una edat en que ja no els hi explicarem contes als nens?

       

      Els contes no tenen edat, podríem escoltar contes fins que ens moríssim. És veritat però que hi ha una edat que això d’escoltar contes se’ls hi fa gros: segurament per a adolescents caldria buscar aquell tema que els pot enganxar… que segur que existeix, però s’ha de trobar.

       

      També hi ha contes per a adults. A tots ens agrada que ens expliquin històries. Hi ha qui li agrada més veure el què explica la revista Lecturas, que no deixen de ser històries. Així que mai caldria que deixéssim d’explicar contes.

       

       

      11. Quins són els contes que més t’agraden?

       

      • La granota tocada del bolet. Un conte que el va donar a conèixer aquí a Catalunya en Xesco Boix.
      • El patufet. El primer conte que vaig explicar amb 15 anys a un grup de nens de P5.
      • La bruixa Pirimpimposa i el seu gran nas. És una història no gaire coneguda que s’assembla al conte de Hansel i Gretel
      • Les 7 cabretes i el llop. Sempre agrada molt entre els infants.
      • Un tió de la serra de l’Obac que és conte de creació pròpia.
      • Entre molts d’altres.

       

       

      Categories: Bloc, Fills