L’art és una forma d’expressió, deixem que els nens s’expressin!

      Parlem amb Jordi Seró, professor del Taller dels Amics Menuts a l’emblemàtica entitat terrassenca Amics de les Arts i Joventuts Musicals. En aquest taller ajuda a nens de 7 a 12 anys a descobrir la creativitat plàstica, a crear amb llibertat i sense complexes.

      En Jordi és dissenyador gràfic, il·lustrador i amant de l’art i els còmics. També és un dels organitzadors de la fira del dibuix que tindrà lloc el mes d’octubre a la mateixa ciutat.

       

       

      L’art és important.

      L’art és una forma d’expressar-se, un canal de comunicació per expressar sentiments i al mateix temps un generador d’emocions.

      Cesar Biojo, un pintor colombià instal·lat a Barcelona, es dedica a ajudar als artistes a viure de l’art. Diu que vol generar artistes perquè són gent emocional, apassionada, gent que no té por a expressar-se, i la gent que mostra els seus sentiments té més probabilitats de ser bona gent. En definitiva, si el món està ple d’artistes, el món serà més bondadós i… que millor que començar per les criatures, elles són el futur.

       

       

      L’art com a forma d’expressió

      No es tracta de dibuixar de forma “realista”, tal com ho hem entès fins ara, sinó que la producció artística manifesta una manera de veure les coses, la personalitat de l’autor.

       

      Pequem de dir als nens com han de dibuixar i amb això deixem que es perdi aquesta naturalesa tan pròpia de cada autor. Se’ls hi pot donar petites píndoles però sense acotar-los massa, no els hi hauríem de dir mai que una vaca te les orelles així i les potes aixà. No hi ha un bon dibuix o un mal dibuix, l’important és que s’expressin.

       

      Fins a una certa edat l’art hauria de ser un puntal en l’educació dels nens perquè és una forma més d’expressar-se, un canal de comunicació. Els psicòlegs infantils moltes vegades demanen als seu pacients fer un dibuix, perquè sovint és més fàcil dibuixar que parlar.

       

       

      Saber dibuixar o no saber dibuixar.

      El món està dividit entre els que saben dibuixar i els que no. Aquesta classificació la fem molt aviat i bona part de la població deixa de dibuixar en edat primerenca perquè pensa (o li diuen) que no dibuixa bé. L’art i el dibuix està carregat de clixés i els complexes ens impedeixen expressar-nos artísticament. Jo tinc la teoria que tothom sap dibuixar. Hi ha qui neix amb un do i per aquests és més fàcil però qualsevol persona amb pràctica i ganes pot arribar a fer un dibuix i sentir-se satisfet.

       

      Tenim uns canons i si un dibuix no està dins d’aquests canons, ja decidim que no és un bon dibuix. Un arbre no cal que tingui totes les branques, un arbre pot ser 2 taques i un pal.

       

      Jo sempre felicito a tots els meus alumnes perquè tots dibuixen bé. Cadascun d’ells amb el seu estil, tenen una manera de dibuixar que és seva. Els tracto com artistes professionals i els reconec com a tals: Una de les primeres coses que els hi demano és crear la seva firma (perquè encara no en tenen), els artistes han de firmar les seves obres. També fem una exposició a final de curs,  les seves obres es poden visitar durant uns dies a la sala de l’entitat.

       

       

      L’art és una assignatura de segona.

      L’art ha quedat arraconat durant molts anys en el currículum escolar, tot i que sembla que de mica en mica guanya rellevància. Ara bé, se segueix plantejant com una manualitat i no com una forma d’expressió, i encara menys es veu com un ofici. Quan a l’escola s’estudia un artista i la seva obra, es parla molt de l’artista i molt poc de la interpretació i comprensió de la seva obra.

       

      Hi ha la creença molt estesa de què no es pot viure de l’art (ni del dibuix, ni de la pintura) i això condiciona el paper que juga aquesta matèria en l’àmbit acadèmic.

       

       

      L’observació és l’origen de la producció artística i avui no es practica gaire.

      Els nens (i tots) haurien de tenir una base artística però no tal com s’entén ara, que els hi donem un pot de pintura i que pintin! Sinó ensenyar-los a observar, a analitzar l’entorn i a veure què el conforma, qualsevol cosa és única. Per exemple Ramon Pichot, amic d’en Dalí, dibuixava pedres i creava figures humanes a través de les seves formes.

       

      Els nens avui dia no es fixen en les coses perquè estan sobreestimulats, tenen molts inputs visuals. Hem de reeducar-los perquè siguin capaços d’observar, parar i mirar el seu entorn, fixar-se en les coses més quotidianes. L’art t’ajuda a observar, quelcom que cada vegada fem menys perquè de seguida encenem la tele o l’ipad.

       

      Quan jo feia dibuix a l’escola estava molt mal vist copiar, ens feien imaginar una vaca, per exemple, i dibuixar-la. Però per dibuixar una vaca abans l’has hagut d’observar i analitzar detingudament.

       

       

      Introduir l’art en l’àmbit domèstic

      L’escola no té tota la responsabilitat, a casa també podem educar-los en l’àmbit artístic. Quan dic art també parlo d’escultura, literatura, música, etc. Els hi has de donar ales perquè experimentin i deixin de banda els complexes.

       

      Anar a veure exposicions d’art hauria de ser una forma més d’entreteniment. No cal “entendre d’art” per anar a veure una exposició de pintura. Tothom sap si li agrada o no un quadre, si una obra l’entristeix o el posa content, si el relaxa o el neguiteja. Un quadre, d’entrada, genera unes emocions a l’observador i aquestes poden ser l’excusa per comunicar-se. L’art no deixa d’explicar el nostre entorn, la nostra societat i pot ser una gran oportunitat per parlar de qualsevol tema amb el teu fill.

       

      No hi ha edat per començar a portar els nens a una exposició, perquè al final són colors. A mesura que es fan grans se li pot afegir la complexitat que es vulgui, introduir nous conceptes, parlar de sensacions, fins i tot parlar d’història, etc. Les possibilitats són infinites.

       

      També es pot plantejar l’art com a forma d’entreteniment familiar.

      El cadàver exquisit

      Un exercici molt bo de fer amb els nens és el cadàver exquisit. La Viquipèdia el defineix com “un joc inventat pels surrealistes consistent en la creació i invenció col·lectiva. Aquesta pràctica explora les possibilitats de la creació de textos i imatges en grup, amb aportacions parcials dels participants a l’obra final que, per als surrealistes, cercava la creació lúdica, espontània, intuïtiva, grupal i anònima alhora, accidental i tan automàtica com fos possible.”

       

      El cadàver exquisit es juga entre un grup de persones que dibuixen en seqüència i cada jugador només pot veure el final del dibuix que ha fet el jugador anterior.

       

      Instruccions:

      1- Doblegueu un full o un tros de paper en tantes parts com jugadors sigueu.

      2- El primer jugador ha de fer el seu dibuix sense que els altres el vegin i passar-lo al següent jugador de la cara on haurà de dibuixar.

      3- Els jugadors consecutius hauran de trobar marques d’on acaba el dibuix de l’anterior participant, d’aquesta manera sabran per quins punts han de continuar dibuixant.

      4- Quan acabi de dibuixar l’últim participant, ja podreu desplegar el paper i veure el resultat.

       

      Jordi Seró presentant l’exposició de final de curs. Al fons es veu un cadàver exquisit creat pels alumnes del taller.

       

      A tots els nens els agrada dibuixar

      El llapis només és una eina, si a un nen “no li agrada dibuixar”, pots oferir-li altres eines perquè s’expressi: Prova de donar-li un full gros i pintures, segur que farà alguna cosa. S’estarà expressant. I un cop ho hagi fet li pots demanar que t’expliqui el que ha fet i perquè. A tots els nens els hi agrada dibuixar de bon començament però a vegades es comparen amb els altres i això els cohibeix.

       

      Si a un nen no li agrada l’art, és que alguna cosa hi ha i segur que serà culpa de l’entorn. Potser no li hem enfocat prou bé. No se l’ha d’obligar a dibuixar però sí que pots buscar altres camins perquè s’expressi artísticament.

       

      Un dia un alumne meu m’explicava que li havien dit que no podia moure el full per dibuixar, que havia de dibuixar sempre amb la mateixa postura. I no hi puc estar gens d’acord, perquè tu has de fer el dibuix de la manera que et sentis més còmode i que gaudeixis, així seràs feliç creant.

       

      Jordi Seró
      Il·lustrador i responsable del taller dels Amics Menuts.

      Categories: Bloc, Fills