fbpx

Els verdaders regals de Nadal

      Neix la il·lusió: del desig a la realitat concreta

      Quan un nen té un desig, és perquè d’alguna manera sent il·lusió per aconseguir alguna cosa. El desig ens ofereix la possibilitat de ser conscients dels nostres propis recursos i capacitats per aconseguir una meta. Aconseguir una meta requereix, o almenys hauria de requerir, dosificació del temps, paciència, acceptació de la realitat que ens envolta, així com les seves limitacions. També requereix valentia per mantenir amb fermesa  l’esperança i aprenentatge de ser constant. D’aquesta manera el desig i la il·lusió s’expressen d’una manera sana i enriquidora.

       

      Quan el Nadal arriba, és clar que pels nens és un moment on els seus entorns familiars es bolquen amb ells, sobretot des del punt de vista material, a part de ser una època de divertimento i felicitat provocades per les pròpies vacances escolars. Des de la societat els arriben milers d’estímuls, ja mesos abans  els recorden les dates màgiques en les quals seran inundats de regals.

       

      Però que ens suggereix aquesta situació? Només pel fet que els seus pares necessiten saber que estan “fent tot el que poden” per a ells, la majoria dels nens i nenes neixen tenint-ho tot a un nivell purament material, d’aquesta manera se senten menys culpables de no dedicar-los “el seu temps preciós”.

       

      Per què tantes joguines? El nen necessita temps i li sobren trastos amb els que jugar, tot tipus d’artefactes tecnològics, també li sobren activitats en la seva rutina diària, relacions superficials, roba, material de tot tipus. El nen d’avui dia es troba sobresaturat de tot això i l’única cosa que realment desitja és el temps i l’atenció dels seus adults més propers. Si l’infant pogués parlar-li amb claredat a l’adult, li diria: “Ei, si us plau, jo l’única cosa que realment necessito és que m’escoltis, que t’inventis un conte que sigui únic perquè pugui imaginar-m’ho, que em facis una abraçada en arribar a casa, que quan et digui que m’agrada pintar llunes, t’asseguis al meu costat i les pintem junts. Perquè en realitat no m’importa si pinto en un paper de millor o pitjor qualitat, sinó l’única cosa que desitjo és que deixis portar la teva mà des del cor, que tracis una línia i que riguem junts perquè potser ja no recordes com pintar llunes, perquè potser et surten millor els sols i llavors ens mirem als ulls i decidim dibuixar un paisatge nou i pintem un bosc amb follets de colors”.

       

       

      Què volen els nostres fills?

      Els nostres marrecs saben el que volen però en realitat nosaltres els fem confondre. Nosaltres els adults hem desconnectat del nostre nen interior i hem oblidat que fa un temps preferíem gaudir d’una tarda de sol en el camp, en comptes de tenir un apartament decorat d’acord amb les últimes tendències. Hem oblidat que desitjàvem jugar a fer pessigolles, abans que passar tot el dia asseguts en una cafeteria amb una colla de desconeguts criticant a la resta dels absents del grup. Hem oblidat que preferíem olorar el perfum d’una flor, a ensenyar el nostre preciós equip d’alta fidelitat amb Dolby Surround amb tot tipus de prestacions als nostres convidats. Aquest és l’origen del problema: la nostra percepció (adulta) del que és realment la felicitat, el gaudir i que la projectem inconscientment als nostres fills.

       

      Està bé que els nens tinguin coses materials, de fet la vida està feta de matèria per tots els costats. El què sí que ens podem plantejar és si volem que gaudeixin del que tenen o que es dediquin només a acumular-ho. Encara que la resposta sembli una obvietat, cal que ens preguntem si volem que els nostres fills gaudeixin de veres jugant o ens importa més que tinguin totes les joguines de moda però que no siguin capaços de viure l’experiència del joc i compartir-lo. A més, si ajuntem el Tió, el pare Noel i els Reis Mags, als nostres filles els hi plouen una gran quantitat de regals que amb prou feines poden assimilar, valorar i, en definitiva, gaudir.

       

      Triant els Regals

      Val a dir que és adequat que els nens tinguin desitjos i, per tant, puguin rebre regals. Els desitjos són humans, els desitjos es creen primer en la imaginació i després un necessita ser capaç de satisfer-los en la mesura del possible.

       

      El desig material pot ser resolt de manera ràpida amb una targeta de crèdit, però hi ha altres tipus de desitjos pels quals un necessita temps, recursos, espai per crear-los, entre ells el major de tots els desitjos és el sentir-se bé amb un mateix i amb la vida, el de ser feliç. El sentit del Nadal ha de ser el gaudir amb la família, amb els sers estimats, tenir temps per jugar junts però no només amb joguines sinó amb aquells jocs que podem crear conjuntament amb els nostres nens interiors i els nostres fills.

       

      Aquestes dates és un bon moment per acompanyar-los a gaudir de satisfer un desig, de decidir el que els ve de gust tenint en compte els seus interessos i aficions. Però que no només sigui l’impuls de demanar sense sentir que realment escull el que li ve de gust. Que sigui el procés d’acompanyar-los a triar i veure a través del seu desig alguna part de la seva personalitat que necessita ser expressada i viscuda a través de la joguina o joc triat. 

       

      En aquest acompanyament, a més de la importància de triar joguines apropiades a cada moment del desenvolupament del nen, el veritable regal que fomentarà realment la seva capacitat de créixer psíquica i emocionalment mentre juga, és en la companyia d’amb qui juga. És per això que el regal més gran que poden regalar el Tió, el Pare Noel i els Reis Mags als nostres fills aquest any és l’oportunitat de tenir temps disponible i la il·lusió que neix del nen que un dia vam ser, per realment crear un espai inoblidable ple de complicitat i felicitat. En definitiva, viure junts moments autèntics i irrepetibles per sempre guardats en la memòria emocional familiar.

       

      Oi que a tu també t’hagués agradat rebre aquest regal? Ja ho sabeu, demaneu-li-ho al Pare Noel, al Tió o als Reis Mags, encara hi sou a temps!

       

      Mireia Vilaseca
      Psicòloga Infancia i Familia
      www.mireiavilaseca.com

      Categories: Bloc, Blog, Fills, Hijos, Psicologia infantil