Mar Borrull, doula de professió

foto

      La doula és una professió de nova creació, les circumstàncies de la societat moderna han fet necessari el paper d’aquesta professional, tot i que encara és molt desconegut. Segurament, després de llegir aquesta entrevista moltes mares i futures mares reconeixereu que necessiteu l’acompanyament d’una doula. Mar Borrull ens explica en què consisteix la seva feina i perquè hi ha opinions tan controvertides al voltant d’aquesta figura.

       

      Mar, explica’ns en què consisteix la feina d’una doula?

      A grans trets, una doula ofereix un acompanyament maternal, sobretot emocionalment, però que també té unes mínimes nocions de pediatria, de lactància, etc.

      Et pot acompanyar durant l’embaràs, el part i el post part. Quan més demanen la meva feina és en el post part, que és quan els pares arriben a casa, tenen el nadó i a la mare li entra el “baixon” hormonal, té alguna incomoditat amb la lactància o es troba amb alguna altra dificultat.

       

      Com et va sorgir la idea de convertir-te en doula?

      Arran de ser mestra vaig sentir la necessitat de fer una feina més d’acompanyament maternal i familiar. Parlava amb famílies que es trobaven amb determinades situacions i com que em tenien confiança m’ho explicaven. Jo sentia que em mancava formació per poder-les ajudar en alguns aspectes. Aleshores vaig començar a fer recerca sobre el tipus de formació que necessitava, sense conèixer encara la figura d’una doula. Quan vaig saber el que són les doules vaig reconèixer que allò era el que volia fer.

       

      Quan vaig acabar la formació vaig veure que era difícil aplicar-ho a l’escola però sí que la gent et comença a contactar perquè saben que ets doula, comences fent molta feina no remunerada però com que és una cosa molt vocacional al principi ja t’està bé. Les famílies et permeten estar en un moment tan íntim i personal per a ells que en certa manera et recompensa.

       

      On et pots formar per ser doula?

      Quan et vols formar com a doula busques una associació, en el meu cas va ser “Associació Mares Doules” a Barcelona, que ja no existeix. Et formen mínimament amb diversos temes: obstètrics, ginecològics, de lactància, el mètode cangur, etc.

       

      Jo vaig anar a aquesta associació perquè volia una formació que m’oferís el contingut de la manera més objectiva i realista possible. Sense cap influència religiosa o creença espiritual. Moltes altres formacions de doules a més et formen en reflexologia, ioga, etc. Però per a mi això ja és barrejar coses. Tu pots ser doula i a més, com jo que sóc mestra, reflexòloga, però no va dins del pack de ser doula perquè són aspectes diferents de la professional.

      mborrull

      La feina de doula és molt nova oi?

      La feina que jo faig ha sorgit perquè abans es criava en tribu i ara ja no la tenim aquesta tribu. Ara estem soles. Abans quan una dona anava de part hi acudien totes les dones de la família i ajudaven a la mare amb tot. Segueix havent-hi una necessitat real de deixar un moment la criatura i dutxar-te o tenir algú amb qui parlar i dir-li que estàs feta una merda, esgotada i no dorms. Si hi hagués aquest suport familiar, no existiria la meva tasca. No podem maternar soles, la maternitat és massa dura per viure-la soles. Òbviament hi ha la parella, si la parella cuida la mare, la mare cuida el bebè. El problema és que la parella no hi és i arriba de la feina molt cansada i pot ajudar però no tot el necessari.

       

      En definitiva, la tasca d’una doula és vetllar pel benestar de la família i empoderar a la dona perquè pugui viure la maternitat com ella sent que l’ha de viure. Quan ets mare sembla que també et donin una motxilla, que és la culpa, i costa treure-se-la de sobre. Et sents culpable per tot: perquè vas decidir no donar el pit i després penses que potser hauria sigut millor donar-lo, culpable per si el dónes però pel que sigui no va bé, culpable per si li deixes de donar, culpable, culpable, culpable per tot! Aleshores necessites algú al costat que et tranquil·litza i et diu que cap decisió és bona ni dolenta. La culpabilitat és un sentiment molt natural però l’hauríem de tenir resolt de forma més familiar: la mare, la tieta, la germana, etc. Però això no hi és, la teva família no sempre està disponible per donar-te un cop de mà i la necessitat d’acompanyament no entén d’horaris. Quan no pots més, no pots més.

       

      Quan ets mare sembla que també et donin una motxilla, que és la culpa, i costa treure-se-la de sobre.

       

      Cadascú té la seva realitat i per sort no hi ha cap veritat absoluta. Tu pots fer el què et sembli millor a casa teva. No estic aquí per jutjar-te, ni per aconsellar-te res, tu fes la teva! L’important es que visquis la teva maternitat empoderada i dient “això és el que sento que he de fer, estic convençuda i ho tiro endavant”.

       

      No hi ha cap espai o centre on ofereixin aquest suport?

      Aquí a Terrassa falten espais, ara comencen a treure el cap, però falten espais d’informació a famílies. Falta poder tenir un espai com a grup de criança. Nanüts i Espai Nü en part ho ofereixen. La Judith Cos per exemple, és una llevadora que fa xerrades a diversos espais. També hi ha la Maite Puig, a la Plaça Vella, que és educadora infantil i fa massatge infantil i la funció de tribu. És el mateix que si fas ioga per embarassades, natació, etc. És important tenir un espai de poder-hi anar en un moment donat, compartir inquietuds i agafar idees. Tot això està molt verd aquí i en canvi hi ha demanada.

       

      Explicat així la doula em sembla una figura del tot inofensiva i molt poc intervencionista, d’on surt la polèmica?

      No som professionals sanitaris, aquí és on ve la polèmica: una doula no passa mai el límit. Si la mare, per exemple, té algun problema amb la lactància, jo li recomanaré que visiti una assessora de lactància, perquè no és competència meva tractar complicacions en la lactància. Tampoc farem coses com comprovar si la mare ja està dilatada o assistir un part soles sense un professional sanitari. MAI.

      Jo tinc les meves competències professionals que són un acompanyament emocional i fins i tot logístic. Per exemple, una mare que té el bebè tot el dia enganxat al pit, el seu marit ja ha tornat a la feina i l’atabala tenir la cuina desendreçada, li diré: relaxa’t, estigues pel teu fill i jo recullo quatre coses. No sóc una dona de fer feines però sí que estic per ajudar. Si la mare està molt atabalada perquè no ha dormit en tota la nit i s’acosta l’hora de dinar, jo li faig el dinar, si cal. Prioritzem el benestar de la mare i sobretot del bebè. Perquè el bebè estigui satisfet i feliç la mare ha d’estar-ho primer.

       

      No som professionals sanitaris, aquí és on ve la polèmica: una doula no passa mai el límit.

       

      mborrull2

      El nom de doula sempre l’associava a un part a casa, amb piscina, espelmes i música…

      Sí, i no és això! Una doula acompanya. Moltes vegades la imatge que s’ha donat de les doules és de hippy, bohèmia, etc. I també n’hi ha, és clar. Però també n’hi ha que no ho som gens.

      Jo he parit a casa i hi ha gent que em diu “no fas pinta de parir a casa”. Un part a casa on intervingui una doula també ha d’incloure personal sanitari. La doula no pot mai assistir un part sola. La tasca de la doula és passar desapercebuda i veure com la mare, amb el seu suport, s’ha anat empoderant per viure la seva maternitat com ella ha decidit. La feina de la doula és aconseguir que no la necessitin. Posar una “crossa” en el moment en què la mare flaqueja una mica per dir-li: no no, ho estàs fent genial!

      Tenim molt difícil entrar a alguns hospitals, per tota la polèmica que hi ha. A segons quins hospitals, algunes companyes que tinc ja les coneixen i no tenen cap problema però hi ha molts hospitals que no s’arrisquen i en certa manera els entenc. Hi ha la polèmica que hi ha perquè hi ha doules, si se’ls hi pot dir així, que sobrepassen el límit i que s’atreveixen a fer tactes, a atendre parts soles i moltes altres coses. Això és impensable, això no és una doula. Aleshores què ens trobem? Que alguns hospitals diuen: Doula No!

       

      Un part a casa on intervingui una doula també ha d’incloure personal sanitari. La doula no pot mai assistir un part sola.

       

      La començo a veure molt necessària la figura de la doula.

      Sí, però és trist perquè fa un temps vaig veure un reportatge a la tele que es deia “Informe doula” i vaig pensar: quant mal! Amb el que ens costa que la gent vegi la feina que fem, tan endarrerits que anem respecte altres països, a sobre ens cauen lloses d’aquest pes. És molt dolorós i frustrant. Que t’atengui el part una doula sola és com si t’atengués el veí.

       

      No hi ha cap autoritat que reguli la figura de doula i treballi per combatre la mala praxi d’algunes doules?

      Per començar no tenim un títol, aleshores és difícil fer un filtre. Aquí estem molt endarrerits. A Anglaterra hi ha ajuntaments que ofereixen el servei de doula recolzant a dones que han patit algun tipus de maltractament o part traumàtic amb anterioritat. Allà és pràcticament indispensable parir amb una doula.

       

      Tu diries que la majoria de doules són com el perfil que descrius o la mala fama està justificada?

      No ho crec! Però la mala fama hi és i hi és per alguna cosa. És molt important estar ben informada com a mare i si s’és doula, de les teves competències professionals com a tal.

      mborrull3

      Hi ha possibilitats d’estar ben informat sobre el paper de la doula?

      Sempre. T’has d’informar en tots els aspectes possibles. Requereix molt de temps però només així pots crear-te un criteri fonamentat. Jo per saber que vull dormir amb la meva filla (fer collit) també m’he llegit l’Estivill. Només si estàs informat pots triar. Jo per exemple he renunciat a fer-me l’O’sullivant, el test del sucre. Però per prendre aquesta decisió m’he estat informant.

       

      Jo per saber que vull dormir amb la meva filla (fer collit) també m’he llegit l’Estivill.

       

      Posem un cas hipotètic agafant l’exemple del test d’O’sullivant. Jo estic a punt de ser mare i et pregunto a tu Mar, que ets doula: Mar m’estic plantejant no fer el test del sucre… Què em diries?

      Perquè t’estàs plantejant no fer-te’l? Jo, com a doula, no dono respostes, sinó que et guio perquè trobis tu la resposta. El meu objectiu és que tu t’empoderis. Jo he de ser prescindible. No vull que tingui la sensació de “gràcies a déu que ve la Mar perquè em salva la vida”, No! Vull que et sentis capaç de tu sola decidir, te’l facis o no finalment.

       

      Un altre cas hipotètic: tinc una amiga que està embarassada, en quin cas li hauré de dir: truca la mar!

      Si és un primer fill, en el cas que la vegis molt angoixada, massa angoixada. Perquè té molta por al part, perquè no sap com s’organitzarà quan neixi el bebè. Hi ha un nivell d’angoixa normal però hi ha un punt en què saps que ja no toca, doncs una doula pot ser un bon suport, sempre que no arribi al nivell de necessitar un professional sanitari.

      mborrull4

      No em parles del part…

      No te’n parlo perquè jo no tinc experiència assistint parts però sí que pot ser important una doula. La doula, en un moment donat pot dir-li al pare: pregunta què li estan posant pel gota gota, potser ella no ho vol… Hi ha moltes coses que se’ns escapen. Tenim la sensació que durant el part no tenim dret a preguntar i estem molt equivocades: és el teu part, és el teu cos, és el teu bebè i al cap i a la fi tot està sota la teva responsabilitat. Tu tens el poder de decidir moltes coses i pots dir: no em posis oxitocina sintètica o no em facis una maniobra de Hamilton. També li podem preguntar a la mare si li ve de gust tenir visites. Una mica és fer de pepito grillo, reforçar el què la mare vol. Si no vols visites perquè estàs cansada tens tot el dret de dir-ho, per exemple.

       

      Tenim la sensació que durant el part no tenim dret a preguntar i estem molt equivocades: és el teu part, és el teu cos, és el teu bebè i al cap i a la fi tot està sota la teva responsabilitat.

       

      Després de parlar amb tu tinc un concepte totalment diferent de les doules.

      Moltes gràcies Mar!

       

      Categories: Bebès, Bloc, Embaràs, Entrevista