Neurociència, el motor del canvi educatiu?

      Durant els darrers anys, l’aprenentatge ha adquirit protagonisme i això ha succeït sobretot per la velocitat dels avenços en TIC. El pas cap a l’economia del coneixement i la importància que tenen les competències necessàries per a adaptar-s’hi. Com hauria de ser l’escolarització, l’ensenyament i, especialment, l’aprenentatge en un món que canvia amb tanta rapidesa? La transformació passa per la Neurociència?

       

      Les escoles d’arreu estan repensant el disseny i l’enfocament de l’ensenyament i l’aprenentatge(En aquest mateix bloc hem explicat casos com el projecte Escola Nova 21, Escola bosc i Mares de dia). I ho fan tenint molt present els avenços que aporta la recerca científica sobre com aprenen les persones. La Neurociència i amb ella la neuroeducació ens ajuden a comprendre com aprenem.

       

      Tothom està d’acord que l’educació més enllà d’adquirir coneixements busca desenvolupar la capacitat d’aplicar-los i les habilitats per afrontar situacions diverses durant tota la vida. Per això, és cabdal promoure un aprenentatge continu. No obstant això, les aules, les escoles i els sistemes educatius no poden canviar de la nit al dia. Cal tenir un pla d’actuació enfocat al canvi i un projecte pedagògic definit, planificat i que vetlli per la qualitat educativa.

       

      L’emoció és l’ingredient secret de l’aprenentatge

      Perquè la informació que captem amb els sentits passa pel sistema límbic, també dit “cervell emocional”, abans de ser enviada a l’escorça cerebral que és la part encarregada dels processos cognitius. Això provoca que consolidem un record dels conceptes molt més eficient del que aconseguíem repetint i repetint dades per a memoritzar-les.

       

      Fonamenten la transmissió del coneixement en la calidesa humana, l’emoció i els “elements sorpresa”. Demanem als educadors que adoptin en tot moment una actitud positiva i facin funcionar els grups de manera cooperativa.

       

      Com evoluciona el cervell en l’etapa d’Infantil (0 a 3 anys)?

      En aquesta edat i sense prendre’n consciència, el cervell dels infants desenvolupa moltes connexions a la seva part superficial perquè incorpora tot el què hi ha a l’ambient que l’envolta. No obstant això, en aquesta edat la memòria no està desenvolupada i per això els nens no recorden allò viscut abans dels 3 anys.

       

       

      Aprendre a llegir i escriure a partir dels 6 anys!

      Dels 4 als 7 anys el cervell connecta la part més superficial amb la de la memòria i és més fàcil aprendre procediments. És en aquesta edat quan cal aprendre a llegir i escriure. Abans dels 6 anys la part lingüística no està del tot madura i però si passes aquesta finestra et costarà molt més aprendre’n.

       

      La plàstica és bàsica per aprendre a escriure. Per què?

      Abans d’ensenyar els infants a escriure, el que hem de fomentar és la manipulació manual fina, també dita grafomotricitat, perquè les neurones que controlen aquesta manipulació fina són les de la parla i el llenguatge. Els qui aprenguin a fer anar els dits de manera fina tindran més facilitat per un discurs complex i elaborat.

       

      Un cervell: 2 hemisferis, dues maneres d’aprendre?

      És possible i efectiu classificar els alumnes “de cervell esquerre” o “de cervell dret”? No!

      La Neurociència clarifica que les activitats d’aprenentatge necessiten integrar la informació de tots dos hemisferis i interconnectar-ne les seves funcions. Els dos hemisferis no estan aïllats, ans al contrari, funcionen òptimament quan comparteixen continuadament informació a través del cos callós. És a dir, el cervell humà treballa en paral·lel i la seva activitat és permanent.

       

       

      D’aquests aspectes de la Neurociència i de molts d’altres en parlarem amb la Dra. Rosa Casafont en la conferència “Educar-nos per educar en l’#aprèniconviu” que farem dijous 15 de novembre a l’escola. INSCRIU-TE ARA! És un acte gratuït però amb places limitades!

       

       

      Míriam Roura
      Escola Pia de Terrassa

       

      Categories: Bloc, Blog, Educació, Fills, Psicologia infantil