Què passa si el nostre centre no forma part de l’Escola Nova 21?

      La meva condició de mare, psicopedagoga, mestra i assessora en innovació educativa m’aporta un ampli punt de vista respecte a l’actual sistema educatiu i el recent moviment de renovació pedagògica de l’Escola Nova 21. Moltes famílies amb fills en edat escolar senten un cert neguit perquè el seu centre escolar no forma part del projecte i amb aquest article em proposo alleugerir aquesta sensació.

       

       

      En primer lloc, m’agradaria que es tingui en compte que tots tenim a les nostres motxilles una manera d’entendre l’educació, aquesta sovint ens fa pensar que els nostres fills han d’aprendre d’una manera similar a la nostra o, ben al contrari, totalment diferent.

       

       

      És evident que la trajectòria memorística de l’educació tradicional té molt poc sentit en la societat del segle XXI. Avui dia tothom té fàcil accés a la informació, gràcies a Internet podem fer consultes de forma automàtica i còmoda. Alhora però, hi ha aptituds indispensables que des de l’escola hem de treballar i fomentar entre els nostres alumnes, com són el raonament, l’esperit crític, l’argumentació, el processament de la informació, així com altres habilitats indispensables, sempre amb la intenció que siguin funcionals i tinguin un sentit a les seves vides.

       

       

      La Neurociència

      Un puntal per la reflexió educativa, avui dia, és la neurociència. És la disciplina que estudia el funcionament de la ment i pista com enfocar els processos d’ensenyament i aprenentatge.

       

       

      El cervell encara és un gran desconegut, però en els últims anys s’han resolt moltes incògnites gràcies a estudis i avenços com la neurociència. S’ha demostrat científicament que l’adquisició de coneixement, sigui a les aules o a la vida, no s’aconsegueix memoritzant ni a base de repeticions, sinó al fer, experimentar i, sobretot, despertant emocions. Així doncs, la ment crea noves connexions entre neurones quan s’aprenen coses que són interessants i significatives pel subjecte.

       

       

      Els infants han de desenvolupar competències per la vida, no adquirir coneixements de forma preventiva.

       

      Chairs and desks in a classroom

      Una imatge representativa de les aules més tradicionals de fa molts anys, que no dista de moltes de les aules d’avui dia.

       

       

      Noves maneres d’ensenyar i aprendre

      Així doncs, la necessitat del canvi és evident i cal remarcar que a dia d’avui a Catalunya hi ha una transició educativa emergent. Fa molts i molts anys que el debat educatiu ha tingut un espai amb poc ressò mediàtic. Avui però, tots hem sentit a parlar del sistema educatiu finlandès i de l’Escola Nova 21. Les seves noves maneres d’entendre els processos educatius i les seves fórmules d’aprenentatge tant diferents ens han fet volar cap a una nova realitat i ens han portat un nou moviment social. Quelcom que cal aprofitar!!

       

      L’Escola Nova 21 és una de les iniciatives innovadores més paradigmàtiques de Catalunya, amb l’objectiu de desenvolupar maneres d’ensenyar fonamentades en com les els infants i joves aprenen, és per això que assumeixen els 7 principis educatius com a punt de partida:

       

      1. L’alumne ha de ser el centre de l’aprenentatge.
      2. L’aprenentatge és de naturalesa social.
      3. Les emocions són part integral de l’aprenentatge.
      4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals.
      5. L’esforç amb sentit és clau per a l’aprenentatge.
      6. L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge.
      7. Aprendre és construir connexions horitzontals entre àrees de coneixement.

       

      aulainnovadora

       

      La sensació que l’escola ha de canviar és generalitzada, fins i tot entre les famílies, i el projecte Escola Nova 21 s’interpreta (a casa nostra) com un vehicle cap a la innovació en el qual hi haurien de pujar tots els centres. Ara bé, aquesta és una via (de la que encara no es coneixen els resultats) entre moltes d’altres ja existents.

       

      Com s’ha fet la tria de centres per formar part de l’Escola Nova 21?

      En primer lloc van decidir reunir 25 escoles amb projectes educatius interessants (segons el seu punt de vista) i el curs passat van obrir una convocatòria per a 200 centres més que es volguessin sumar al programa. El fet inesperat va ser l’àmplia demanda dels centres per entrar a formar part del programa Escola Nova 21 i, per tant, n’hi ha molts que van quedar fora tot i tenir l’interès. Aquest curs ja arriben a 456 els centres educatius adherits.

       

       

      Cal tenir en compte que l’escola catalana té gairebé 3.250 centres escolars a data d’avui, per tant és fàcil no ser un dels centres seleccionats. A més, és important saber que ja hi havia moltíssimes escoles catalanes que estaven (i estan) fent molt bé la seva feina abans que sorgís l’Escola Nova 21, posant a la pràctica noves maneres d’ensenyar i redissenyant els seus programes educatius. Us poso dos exemples:

       

      • Mirades més globals com la Perspectiva Educativa dels Projectes de Treball, en les que els nens són el centre del procés i les inquietuds, desitjos i preguntes dels nens són el motor d’aprenentatge. Trobant així sentit al que passa a les aules.
      • Ambients d’aprenentatge, situant un aprenentatge molt menys dirigit i alhora molt més vivencial i experimental.

       

       

      Podem estar molt tranquils, sempre que el projecte educatiu del centre sigui sòlid i amb coherència. Hi ha diferents maneres d’ensenyar i aprendre molt valides.

       

       

      Per tant, si el teu fill no està en una escola del moviment Escola Nova 21, no et preocupis gens. Això no vol dir que la teva escola no tingui un projecte educatiu sòlid, ni tampoc que no sigui innovadora. De fet, aquesta etiqueta innovadora és molt perillosa, ja que molts pares i mares pensen que innovar és sinònim de qualitat però no sempre és així. Una escola pot voler ser innovadora, copiant el que fan els altres, però sense reflexionar en profunditat sobre el seu centre i les necessitats pròpies del seu context: adquirint un “vestit no feta a mida”.

       

       

      Vull acabar encoratjant les escoles a caminar cap a la innovació però des de la transformació real del centre, posant els docents a pensar i a fer projectes amb identitat pròpia, qüestionant la seva tasca en el procés d’ensenyament i aprenentatge amb els alumnes.

       

       

      Sandra Prat Rodríguez
      Mestra, psicopedagoga i assessora en innovació educativa

       

       

      Font Foto 1 / Font Foto 2 / Font Foto 3

      Categories: Bloc, Educació, Fills