Què fer quan el vostre fill us enxampa fent sexe?

      Fa un moment, la vida estava força bé. Estàveu entrellaçats i fent el que havia sorgit de forma natural, a dos quarts de nou d’un dissabte. Aleshores, una veueta espantada ha ressonat des de la cantonada de l’habitació i us ha caigut a sobre com una galleda d’aigua freda. Tot d’una, us veieu amb la necessitat de fer un canvi d’actitud.

       

      El vostre fill us ha enxampat en plena feina? Segurament haureu de donar alguna explicació però Deborah Roffman diu que no és la fi del món.  Roffman és una Psicòloga que ha aconsellat als pares i nens en el sexe i la sexualitat des de 1971.

       

      Segons ella, el primer que cal fer és relaxar-se. La capacitat de respondre amb calma és la clau per afrontar i explicar aquesta situació incòmoda, que en definitiva és un clàssic. Altrament, direu alguna ximpleria com “només estàvem practicant Taekwondo”, fet que et perseguirà més tard, com per exemple quan l’instructor de Taekwondo us cridi per esbrinar per què el vostre fill s’arramba al sac de boxe i fa moviments estranys.

       

       

      Afronteu la situació.

      La primera reacció, si us enganxen in fraganti, és tapar-vos. Està bé però no deixeu que el vostre llenguatge corporal enviïn senyals equivocats al menor. Encara que estigueu sorpresos i la situació us superi una mica, us heu de forçar a relaxar-vos, si no el vostre fill s’adonarà de la vostra ansietat i creurà que alguna cosa terrible està passant. Trobeu aquella persona serena i tranquil·la que porteu dins i, amb un to moderat, expliqueu el perquè de la vostra primera reacció, aconsella Roffman: ‘Ens hem sorprès de veure’t aquí. Ens pensàvem que estàvem sols i per això hem reaccionat de forma brusca”.

       

      enxampatsfetntsexe

       

      Intenteu interpretar els sentiments del vostre fill.

      Esbrineu el que ha portat el vostre fill a la vostra habitació. Estava buscant el vostre consol després d’un malson? O volia investigar els sorolls que sortien de la vostra habitació? En qualsevol dels casos, és convenient llegir les emocions del nen i adaptar la conversa al seu estat d’ànim. “El més important és que el mireu a la cara, en la mesura del possible” diu Roffman. Pot estar confós, espantat o estranyat “si ho teniu en compte, la conversa sortirà sola, malgrat la incomoditat de la situació”.

       

      Elena Crespi diu que “el que no hem de fer és no fer res perquè nosaltres no sabem el que està pensant el nostre fill”. Quan ens passa això és una oportunitat d’or per parlar-ne i per fer educació afectiva i sexual.

       

       

      Trobeu les paraules encertades

      La clau per gestionar la situació és asserenar-se i dir alguna cosa. “La primera cosa que podeu dir és que esteu tenint un moment d’intimitat entre vosaltres, per tant, si pot sortir i tancar la porta seria perfecte” diu Roffman. “Pot ser tan simple com això. Tindreu més o menys èxit en funció de l’edat del vostre fill. Un nen de 6 anys té un concepte més sofisticat de la privacitat que un de 4 anys.”

       

      Segons Elena Crespi, en cap cas l’hauríeu de cridar,  renyar, castigar o fer res que els faci sentir malament. Vosaltres també heu de ser conscients que no feu res dolent, això ajudarà que la vostra reacció sigui menys alarmant.

       

       

      Canvieu a “mode pares”

      Si el nen s’ha espantat i té por després de veure-us esbufegant i amb els cossos suats, Roffman diu que el convideu a entrar al llit per fer-li una abraçada tranquil·litzadora. Sí, és veritat, això sembla una maniobra una mica bruta, tenint en compte el que estava passant en el vostre llit fa uns segons. No obstant això, el vostre afer ja ha acabat i heu de trobar el to per afrontar la situació. Recordeu que la perspectiva del vostre fill sobre què estava passant és molt diferent de la vostra. Per a ell serà estrany si vosaltres actueu de forma estranya, així que cal recuperar la normalitat com més aviat millor.

       

      Si us sentiu incòmodes amb fer abraçades en aquest precís moment, ajorneu una mica la conversa. Roffman suggereix que envieu a la criatura a la seva habitació i li digueu que en 30 segons sou allà. “Això potser us fa sentir més còmodes als pares. A més, no només crea una frontera mental entre els dos moments contraposats, sinó que et dóna temps per recuperar la compostura”.

       

      enxampatsfetntsexe2

       

      Resistiu la temptació de mentir, sigueu clars i directes

      Quan tingueu aquesta conversa aneu al gra! No us inventeu una història encoberta. Honestament, faríeu un flac favor a la vostra credibilitat. “Seria com negar-ho” diu Roffman “Seria com dir que el què ha passat no ha passat i el vostre fill sabrà perfectament que ha passat alguna cosa més que el què li esteu explicant”.

       

      Deborah Roffman també alerta que no s’hauria d’ensenyar mai als nostres fills alguna cosa que després hauran de desaprendre. Per tant, evitem històries com la de la cigonya. Cal explicar la veritat exacta, sense necessitat d’entrar en detalls.

       

      D’altra banda, el psicòleg Aleix Ripol-Millet també aconsellano caure en la temptació d’explicar el sexe exclusivament des de la reproducció, sinó que també s’ha d’explicar des de la relació i el plaer“.

       

       

      Informar-los sobre el sexe és necessari

      Els nens són curiosos per naturalesa i és feina dels pares animar-los a continuar-ho sent i a preguntar-s’ho tot.

       

      Alguns adults pensen que saber massa sobre sexe, massa aviat, pot ser perjudicial pels nens, però és tot al contrari. Els pares que parlen amb els seus fills sobre sexe, sense tabús i ho aborden com una realitat de la vida mateixa, de fet prevenen situacions de risc en un futur.

       

      “Els nens que tenen la informació necessària respecte al sexe, posposen les primeres experiències sexuals fins que se senten prou madurs per gestionar la situació”, diu Roffman. “Les persones que saben com pensar sobre alguna cosa són més prudents, reflexius i responsables a l’hora de prendre decisions” Per tant, preneu-vos aquesta situació incòmoda com una inversió de futur per quan els vostres fills siguin adolescents impulsius.

       

      De fet, des de l’escola Bressol l’Espiga diuen “Si els nens no pregunten mai sobre el sexe, val la pena que traguem el tema a través de revistes, imatges de la televisió…”.

       

      Nosaltres també afegiríem els contes, com una bona excusa per abordar l’educació afectiva i sexual, per això hem demanat a Judith Franch del Club Peques Lectores que ens recomani algun conte que ens pugui ajudar:

       

      • “Montañas en la Cama” de Maricuela i Sonja Wimmer (OQO editora) és la història d’un nen que es desperta a mitjanit i va a l’habitació dels seus pares. Troba la porta tancada, és molt estrany, i de sobte comença a sentir als seus pares respirant fort, com quan van d’excursió. Arriba el moment en què els seus pares li han d’explicar que no pujaven muntanyes, sinó que s’estimen molt i s’ho expressen d’aquesta manera.

       

      • “La Mamà va pondre un ou!” de Babette Cole (Editorial Destino) és un conte que naturalitza l’acte sexual. Davant de les versions controvertides dels pares que apareixen al conte, finalment són els fills que els hi expliquen en què consisteix l’acte sexual de forma molt natural.

       

       

       

      *Aquest post es basa amb l’article “What To Do When Your Kid Walks In On You Having Sex (Which Will Happen)” publicat a Fatherly.

       

      Font de la foto 2.

      Categories: Bloc, Educació, Fills