El tacte és el primer dels sentits.

      El tacte

      Gràcies als sentits podem percebre què és el que passa al nostre voltant. Els sentits, com ja sabem, són cinc: la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte.
      Sovint quan parlem de tenir cura dels sentits es dóna especialment importància a la vista, l’oïda, l’olfacte i el gust, deixant en l’oblit el més important: el sentit del tacte.

       

      Atureu-vos un moment, tanqueu els ulls i retrocediu en el temps.
      Esteu a l’úter matern, embolcallats per un va i ve de moviments i sons, floteu dins una bossa de líquid que us protegeix contra els cops i us manté calentons. De sobte noteu unes contraccions i l´espai on resteu des de fa uns mesos es va fent petit i gran, regalant-vos un rítmic massatge. Pressió. Foscor absoluta. Llum. I desconcert! Us trobeu enmig del no-res, ja no hi ha què us acaroni ni us mantingui calentons, esteu sols…
      Us podeu imaginar aquest nadó (vosaltres-nadó), sense cap mà que us acaroni, sense ningú que us bressoli?

       

      El sentit del tacte es comença a desenvolupar dins l’úter matern entre la sisena i novena setmana de gestació. A més, és el darrer sentit en desaparèixer abans de morir.

      Els éssers humans podem viure cecs, sords, muts… però no podríem sobreviure si MAI ningú ens toqués. Moriríem.

       

      L’experiment del Dr. Harlow

      Als anys setanta, als Estats Units, el Dr. Harry Harlow va realitzar un estudi amb micos Rhesus sobre l’aïllament social. Va agafar a unes quantes cries de micos Rhesus que ja havien tingut contacte amb la seva mare. Va substituir a les seves mares originals per dos mares ficticies i així veure amb quina es quedaven: una estava formada per una estructura de ferro amb un biberó i l’altra no tenia biberó però estava feta de pelfa i tenia un tacte més agradable. Els micos van escollir la mare de pelfa, tot i saber que aquesta no tenia aliment. Només quan tenien molta gana anaven molt de pressa a l’altra per menjar i tornaven corrents a la mare de pelfa. Preferien el contacte i la seguretat a l’aliment. (Cal fer esment que el Dr. Harry Harlow sovint realitzava experiments criticats per la seva manca de moralitat i ètica).

       

      Aquest estudi ens demostra la importància del con-tacte. Els éssers humans, de la mateixa manera que la majoria de mamífers, requerim aquest con-tacte per sobreviure. Altres estudis demostren que les tribus que es toquen menys, tenen comportaments més violents.

       

      El tacte és deu vegades més eficaç que el contacte verbal o emocional… Acostumem a oblidar que el tacte no és només bàsic en la nostra espècie, sinó fonamental.

      Saul Schanberg

       

      Els èssers humans no poden sobreviure sense el tacte. És una necessitat bàsica.

      Ashley Montagu

       

       

      Comunicar-nos a través del tacte

      La relació que tinguem amb el tacte dependrà de molts factors culturals, socials, educacionals, psicològics, etc. Així doncs, cadascú ha d’adaptar aquesta comunicació a través del tacte envers aquests factors i a les seves experiències.

      Quan parlem de “relació amb el tacte” ens referim al con-tacte cap a un mateix i cap a les persones que ens envolten.

      Malauradament, caps als anys seixanta i setanta, la idea de no agafar als nadons i deixar-los plorar per por a malcriar-los era una manera de fer molt estesa i en la societat actual encara s’arrossega.

      Per sort, cada vegada més, hi ha famílies que es deixen endur pel cor i flueixen al ritme de les necessitats de l’infant i de les seves pròpies (con-tacte). En la sanitat (pediatres, llevadores, etc.) i en l’àmbit educatiu això també està canviant, molts d’aquests professionals es basen cada vegada més en l’evidència científica, creuen en aquesta necessitat de con-tacte des del primer moment (naixement).

       

       

       

       

      Massatge

      Una de les primeres mencions al massatge és de fa uns 4.000 anys a l’antiga Mesopotàmia, en el llibre “Mushu’u” (massatge).

      Des de l’antiguitat s’han fet massatges per guarir el dolor i donar calma. Amb el temps s’ha anat evolucionant en aquest camp i s’han trobat d’altres beneficis quant als efectes que produeixen aquests massatges i al con-tacte.

      Actualment hi ha diferents tipus de massatges, des del relaxant fins a l’afectiu o sensual, passant per l’específicament terapèutic i l’esportiu. També trobem diverses escoles i, per tant, una gran varietat de propostes i maneres de fer.

       

       

      El Massatge Infantil

      El massatge infantil troba els seus orígens en la cultura oriental. En moltes cultures del món fer massatges als nadons és un art que es transmet de generació en generació.

      Als anys setanta, quan a Occident estava de moda no agafar massa als nadons i deixar-los plorar sols al seu bressol,  Vimala McClure i Frederick Leboyer van guanyar popularitat al importar la meravellosa tècnica del massatge infantil des de l’Índia. Van quedar admirats al veure com les mares d’aquest país acaronaven i feien massatges als seus nadons, a la vegada que els bressolaven sobre la seva falda. Era una tradició envoltada de contacte i moviments amorosos, calmant i transmeten amor i seguretat als seus nadons. Entenien el tacte nutritiu des de l’amor, el vincle, el respecte…

       

       

      Un regal per tota la vida

      Tot i que a Occident aquesta tècnica no està del tot estesa, cada vegada són més les famílies que recorren als massatges com una manera més de comunicar-se amb els seus nadons.

      El tacte és el primer llenguatge que entenem quan naixem.

      Fer massatge als nostres nadons és regalar-los moments de tendresa, calma, seguretat i amor.

      Es poden fer massatges des del moment de néixer fins a la vellesa. Fer massatges no té edat, només cal que trobem maneres d’anar-los adaptant en les diferents etapes de la vida.

       

      Tornem’hi! Atureu-vos un moment, tanqueu els ulls i retrocediu en el temps.
      Esteu a l´úter matern, embolcallats per un va i ve de moviments i sons, floteu dins una bossa de líquid que us protegeix contra els cops i us manté calentons. De sobte, noteu unes contraccions i l´espai on resteu des de fa uns mesos es va fent petit i gran, regalant-vos un rítmic massatge. Pressió. Foscor absoluta. Llum. I… sentiu uns braços que us embolcallen… us sentiu una mica desconcertats perquè el medi ha canviat, però tranquils i segurs, reconeixeu l’olor, la veu… Teniu qui us acaroni, us manté calentons i… No esteu sols… (con-tacte).

       

       

      Per favor, toca’m
      Si sóc el teu nadó, toca’m.
      Necessito tant que em toquis.
      No et limitis a rentar-me, canviar-me els bolquers i alimentar-me.
      Bressola’m a prop del teu cos, besa la meva carona, i acarícia el meu cos.
      Les teves carícies suaus expressen seguretat i amor.
      Phyllis K. Davis

       

      Vanessa Soriano Tache
      La Llavor Màgica – Taller per acaronar l’ànima

       

      Categories: Bebès, Bloc, Fills