Preparar-se per tornar a l’escola

Llar d'infants

      L’estiu ja s’està acabant i amb el seu final comencen els nervis per un nou curs que ens espera a la cantonada.

       

      Tornar a l’escola: Canviar de rutina

      La veritat és que els canvis de rutina són una constant en la nostra vida i en la dels nostres petits. La diferència és que nosaltres som adults i tenim la capacitat o les habilitats de gestionar-ho i ens autoregulem.

      Els infants viuen malament aquests canvis. O no us recordeu què va passar quan l’escola va fer la jornada intensiva? I als moment de començar el casal d’estiu? Per si això era poca cosa, ara iniciem un nou canvi de rutina que durarà uns mesos llargs…: l’inici o la tornada a l’escola.

       

      L’adaptació dels més petits a l’escola

      En el cas dels més petits, aquells que comencen la llarg d’infants o P3, necessiten fer un procés d’adaptació on el paper dels cuidadors és bàsic. Hem de tenir en compte que venim de passar molt de temps junts, ja sigui perquè l’infant mai ha anat a l’escola com perquè hem passat l’estiu plegats. Cada nen i nena és un món, però avui us donem algunes recomanacions que us poden servir:

      • Plorarà. Ens trencarà el cor, però plorarà i ho hem d’acceptar. És bo que ho faci, perquè està expressant la seva emoció de tristesa o bé de ràbia. Abraçar, oferir el consol que necessita, acompanyar… Eviteu frases com “No ploris, t’ho passaràs molt bé” i canvieu-les per frases com “Entenc que estàs trist i que voldries estar més temps amb mi. Després et vindré a buscar i anirem al parc junts, et sembla bé?
      • Expliqueu-li què passarà. No feu promeses que no podreu complir. Els infants han de saber qui els porta a l’escola, què es trobaran allà, on dinaran, qui els vindrà a buscar. Sigueu sincers i expliqueu tot el que necessitin saber.
      • Eviteu l’excés de preguntes quan l’aneu a buscar. Potser no vol parlar i ho hem d’acceptar. Tot i així, podeu provar de fer preguntes concretes com: “Què és el més divertit què has fet avui?”. Podeu explicar vosaltres alguna anècdota de la feina, per iniciar la conversa “Saps què ha passat avui a l’oficina? M’han caigut tots els clips a terra i, quan els anava a agafar, he caigut de cul!”. Fa poc també vaig llegir una estratègia que em va agradar: el joc de veritat o invenció. La idea és dir a l’infant que li explicarem dues situacions i haurà d’endevinar quina és certa: “Un nen de la classe ha fet un gol al pati o la professora ha portat uns mussols a classe que saben llegir”. Si fem les coses divertides, aconseguirem més.

       

      Nens amb motxelles

       

      Acompanya als més grans a començar un nou curs.

      I els més grans què? Podem pensar que ells ja estan acostumats a anar a l’escola i que ho han de viure bé. Però no sempre és així. Tots els nens i nenes poden passar nervis, no només pels canvis de rutina que esmentàvem abans, sinó també perquè es plantegen qüestions com el pas a un curs nou, l’exigència, els canvis de companys si es donen, el canvi de tutor o tutora, les assignatures, els exàmens… Tenen molt en què pensar i que els pot preocupar. No minimitzem les seves preocupacions. Per a ells són importants, i molt.

      En aquests casos, tornem a recomanar fer un acompanyament emocional. Fer servir l’empatia i posar-nos al seu lloc. Parlar de les emocions que senten, posar-hi nom i explicar que els entenem i que els fem costat. Respondre els seus dubtes, explicar-los tot allò que tingui resposta. Els hem de fer veure que nosaltres estarem al seu costat i els ajudarem en tot el que puguem.

       

       

      I els adults? Com vivim la tornada a l’escola?

      Però, i els pares, mares, avis, àvies…? Com viviu la tornada a l’escola? És clar que els adults també poden viure aquesta situació amb una mica d’angoixa, o molta. El fet de no saber si menja més o menys, ni què, si s’ho passa bé, si a les estones de pati juga o el peguen… Deixar de tenir totes les situacions quotidianes controlades també fa posar nerviós.

      Per tant, els adults també cal que aprenguem a gestionar aquestes emocions davant la tornada a l’escola dels nens i nenes. Si ens veuen nerviosos, amoïnats, creieu que els ajudem a viure-ho amb naturalitat? Si les nostres paraules de confort no venen acompanyades d’emocions d’alegria, de satisfacció, què creieu que sentiran ells?

      Pensem per un moment com vivim el primer dia d’una feina nova o quan tornem de les vacances. Agafem aquestes sensacions i emocions, i pensem com les viuen els petits de casa.

      En resum, la tornada a l’escola la vivim tots. Els petits necessiten anticipar amb cert temps el que passarà, els hem de donar explicacions, respostes i acompanyar en el procés d’adaptació, gestionant també les nostres pròpies emocions.

       

      Susana Mayorgas
      Psicóloga infantojuvenil de l’Espai Gut
      Col. Núm. 17501 

       

      Font foto 1
      Font foto 2

       

      Vols conèixer les cobertures en Psicologia Infantil que ofereixen les diverses companyies asseguradores?

       

      Categories: Bloc, Fills, Psicologia infantil